Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

ART PER A PORTAR AL CAP: EL BARRET

En el cap,  a més de pensaments, es pot portar un barret. Que es pot treure i penjar en un penja-robes per així evitar les idees fixes.

Una exposició titulada “Barrets: una antologia” s’ha inaugurat a Nova York i es pot veure en Brad Graduate Center, lloc de disseny i filosofia sobre la moda i el disseny. El espectacle, comissariat pel cèlebre barreter Stephen Jones, recull més de 250 barrets: excèntrics, artístics i definitivament atemporals.El barret apareix en els museus amb gran profusió, pintats pels més grans artistes, que han retratat a dames i cavallers coberts amb tocats. Des del conegut retrat de Saskia de Rembrandt fins a Picasso, el barret forma part de la història de l’art.

A l’exposició trobem des d’un barret de l’època Tudor, fins a la perruca amb la qual es cobria Warhol. Els tres pisos del Brad Garduate Center presenten una pantalla de tendències, grans noms, plomes, feltres y altres elements, que les dones – sobretot les britàniques- s’han col·locat amb gran desimboltura al cap.

Hi ha vídeos, fotografies de personatges famosos portant barrets y tocats pertanyents a la immensa col·lecció del Victoria and Albert Museum de Londres. Els crítics de Nova York expliquen que és un espectacle meravellós, i veuen en aquests barrets escultures, que tot i que no han aconseguit encara entrar al “cànon de l’art” no trigaran a fer-ho. Per descomptat que el comissari de la mostra ensenya el millor de la seva col·lecció fent amb les seves obres gairebé una retrospectiva. Todos els grans noms estan: des de Poiret a Phillip Tracey, passant per Balenciaga, Galliano i NazirNazhar recent descobriment que presenta el seu “cub negre”.

Del turbant de la alliberada Simone de Beuve, a Carla Bruni o Marlene Dietrich, hi ha els tocats més famosos i els caps més fotografiades del segle.

Amb el barret, la forma supera la funció amb més llibertat que en qualsevol altre additament, és de les peces més extravagants, i compleix amb el propòsit d’afegir distinció amb personalitat a tot tipus de vestuari. A més, el cap humà és un dels pedestals més perfectes de la naturalesa.
No tots els barrets han estat creats per un fi específic i sí per posar el toc definitiu a una desfilada. Jones, va treballar per Galliano en Dior i junts van crear aquell tan celebrat de paleta de pintor.
Balenciaga es presenta més minimalista i el surrealisme és patrimoni de molts, des del atreviment i gairebé escàndol del barret-sabata de Schiaparelli realizado amb Dalí al 1937.

Els turbants segons explica el catàleg, van començar a utilitzar-los els homes, per convertir-se més tard en exclusivament femenins. I ja que estem en temps en què tant se sent parlar de Grècia, dir que el barret va ser un invent seu. Potser els filòsofs que ensenyaven als seus alumnes passejant, volien protegir el seu pensament de les calors mediterrànies.

Un exposició completa sobre la història del barret. Fascinant i repleta de sorprenents tocats. En ocasions un barret és un catàleg d’intencions de qui el porta.

Informació:

The Bard Graduate Center

New York City 18 West 86th Street, entre Central Park West i Columbus Avenue.

Share

Comentaris

  1. india / 9 November 2011

    No sé cuándo pasó, si es mi amor por otras épocas o son detalles como este del sombrero lo que me hizo enamorarme de otras épocas… huevo o gallina? da igual.
    Qué será lo que tienen de especial que consiguen ser más que un complemento, verdad?… quizá sea porque un sombrero es una actitud, y de ahí que todos notemos cuándo alguien que lo viste se equivocó y no … no tiene “aquello” que ha de tener para vestirlo… es más, diría que también lo notamos en cuando se lo quitan (o no lo hacen, como comentaba con una amiga acerca de una entrevista que le hicieron a Leonard Cohen, en la que él se quitó su sombrero, mientras que hubo alguien que pasó todo el rato con el sombrero puesto y seguro, para él, que hacía un gesto homenaje hacia el artista…)
    De nuevo Nueva York… Sra. Garrido, conseguirá que me compre una hucha y me saque foto para un pasaporte.
    Saludos!

  2. Pilar Mandl / 6 December 2011

    “Escuchándote” apetece muchísimo ver la exposición. ¡Cómo me gustaría!
    A lo mejor la traen a la vieja Europa…
    Muchas gracias por enriquecernos con tus artículos.

    Pilar Mandl

Afegir comentari