Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Arthur Elgort, el fotògraf de la natura

Arthur Elgortt opina que un fotògraf pot capturar una foto o realitzar una fotografia. Ell és un fotògraf que fa fotografies, no captura. Grace Coddington, directora artística de Vogue opina que les fotografies d’Arthur parlen de persones reals. Sofisticació i naturalitat són dues paraules que de vegades semblen contraposar encara i quan qualsevol versat en estètica, sap que són conceptes que de vegades cavalquen junts.

A l’inici de la seva carrera en la fotografia de moda, gairebé tots els fotògrafs treballaven en estudis, amb il·luminació artificial. Elgort també ho ha fet, però segons la seva opinió, el seu treball més gratificant és amb llum natural. Per descriure les seves imatges generalment s’utilitzen sempre les mateixes paraules: naturalitat, moviment, salt, oportunitat. Aquest estil de fotografia es remunta a la primera feina com acomodador al Carnegie Hall, on també documentava el ballet de George Balanchine. En aquestes fotos ha de capturar el moviment, i caçar-los en el moment del salt i prémer l’obturador. “Mou-te amb el subjecte” és un dels trucs d’Elgort.

De vegades els seus models no s’empolainen o posen, sinó que juguen a simulacres de lluita. La seva afició pel jazz i la dansa es reflecteixen en totes les poses que semblen pura improvisació: i no obstant això, res sembla més improvisat que una bona preparació.

Amb un gran sentit de l’humor, una impressionant col·lecció de càmeres i la seva passió pels viatjar, Arthur Elgort ha pres fotografies pel món des de la dècada de 1960, fins a esdevenir un dels fotògrafs favorits del món de la moda. El seu respecte i amor per les models és llegendari. Totes elles han posat per ell en algun moment, de Kate Moss i Karen Mulder a Christy Turlington, totes diuen que gaudien davant de la seva càmera i fins i tot els va dedicar un llibre el 1993. El va titular “Manual de models d’Arthur Elgort” i va ser un bet-seller. Ha dirigit també diversos documentals amb el títol “La Història de Bruce Ford”, i va guanyar el Premi d’Excel·lència en Cinematografia de Cinema Documental a Sundance.

Les seves fotografies han estat exhibides a nivell internacional, i s’inclouen en les col·leccions permanents del Centre Internacional de Fotografia de Nova York, i el Victoria and Albert Museum a Londres, així com en nombroses col·leccions privades.

Quan se li pregunta per una de les seves fotografies predilectes tria: Una d’elles és una foto de 1993 de Kate Moss. Entrem a la Brasserie Lipp de París i els cambrers estaven menjant. Preguntem si ens podien deixar menjar a la seva taula i van estar més que disposats: Kate Moss era la resposta.

A Christy Turlington la conec des que va començar. Jo creia en ella. La gent pensava que estava bé, però ella era molt insegura i em va dir: “Això em vindrà gran. No seré capaç. Però quan vam començar a treballar vam anar per tot arreu, i vaig veure clarament que hi ha models que saben el que han de fer immediatament. Un no ha de dir res, elles saben. ”

Després d’un vessament el 2011, que el va deixar incapaç de moure els seus membres, la carrera de Elgort es donava per acabada, però després de mesos de dura recuperació el fotògraf va aconseguir vèncer els obstacles i recuperar el moviment en braços i mans. Ara, segueix treballant en el seu estudi ampli i assolellat al Soho, i va fer un gran reportatge per a l’edició de Vogue amb la seva íntima amiga Grace Coddington, un reportatge basat en dos clàssics: Strand i Sander i les seves famílies camperoles.

El natural és molt sofisticat.

Share

Comentaris

  1. cuca guixeras / 19 July 2012

    Trabajar hasta el último momento, como Arthur y trabajar en el último momento, como Lola. Gracias, tráenos muchas cosas de tus viajes de aparente vacación.
    Abre el aire y deja paso a otros vientos

Afegir comentari