Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Babe Paley: simplement l’elegància

Si en alguna ocasió les grans revistes de moda volen referir-se al gran estil americà dels anys seixanta –l’època daurada de la jet set– esmenten Babe Paley. Elegància immortal. Dona d’una raça extingida. Part d’una època on la sofisticació ja era herència de naixement i es portava amb tota la naturalitat del món perquè és així com havia de ser. Babe Paley, esposa d’un magnat de les comunicacions, editora de modes de Vogue, musa inspiradora i icona eterna de l’estil va morir a finals dels anys seixanta, però el seu esperit segueix viu i la trobem citada en moltes de les revistes actuals.Babe Paley
Segons el mitòman escriptor Truman Capote, acompanyant de les riques i famoses, a més d’un grandíssim desmitificador, “Babe Paley només tenia un defecte: era perfecta, malgrat això, era perfecta”.

L’estil d’algunes dones es nodreix de la seva pròpia vida, del que fa cada matí, del que llegeix, del que menja, de qui són els seus amics. L’estil és passió i conjur de la providència diària. L’estil es treballa. Alimentar-lo enmig del demolidor dia a dia és un senyal de vocació, de serenitat, però mai de frivolitat. Vestir-se no es disfressar-se, té a veure amb l’estil. I es té, s’entrena o res.

Babe Paley

Totes les vides que són com perles perfectes tenen algun defecte ocults, generalment al dormitori o al mirall de la cambra de bany. Babe estava distanciada dels seus fills, els seus dos marits la van enganyar, potser avorrits de tanta perfecció, creia que no estava prou prima, i vivia, de portes endins a les seves cases perfectes, una vida de luxe i soledat.

Però la perfecció costa perquè sabem que assolir-la és impossible. La missió principal d’aquesta dona va ser crear una vida perfecta, amb un estatus perfecte, un closet perfecte i una família perfecta. Babe i el seu segon marit organitzaven fabuloses festes per a convidats exclusius al “club Paley”, que en quedaven admirats i ho manifestaven. No obstant això, la seva elegància era mesurada i discreta, sense detalls estridents o cridaners. L’estil de Babe es basava en una cosa no manifesta: res concret que es pogués gravar a la memòria; ni el seu cabell, ni el seu maquillatge, ni els seus complements. Mai eres conscient del que portava. La veies i simplement era Babe.

Babe Paley

El seu primer matrimoni amb un petroler ric va ser en una època en què va treballar com a editora de Vogue i, segons expliquen, va ser una descobridora de tendències excel•lents. Pionera en demostrar l’elegància del maquillatge senzill, arriscada amb contrastos de negre i blau, d’un passeig pel camp amb pantalons i barret de palla en va fer un must, i un bon dia se li va ocórrer treure’s el mocador del coll i lligar-lo a la bossa, i això va esdevenir trending topic en l’època en què no existien les xarxes socials.

Per bagatel•les com aquestes, una dona és elegant, perquè és senzillament la primera en fer-ho. I a més, ho fa bé. Mai anava overdressed. En el seu haver, hi hem d’afegir un toc molt mal vist avui dia a Espanya: deixar-se canes.

Capote, que ingeria quantitats ingents d’alcohol i barbitúrics, alternava amb les persones més famoses de la seva època, per a les quals es va convertir en una mascota petita i maliciosa. Però no era una mascota, sinó un escriptor, i un dia va decidir explicar tot el que havia vist. El resultat va ser «Pregàries ateses», amb el que es va guanyar l’odi i el refús d’aquells que en alguna ocasió l’havien celebrat. Als salons d’alta gamma i matisos discrets, la veritat no és ben rebuda.

Eren temps en els que no havia aparegut l’excés daurat del bling-bling i existia un grup de dones de milionaris que es reunien en un hàbit que les va fer famoses: el dinar, que van convertir en l’hora del verb. Parlaven de les seves vides; luxoses; turbulentes; entretingudes a estones i amb moltes taules per organitzar i decorar.

Babe Paley

Babe va ser la dona que tots els fotògrafs de l’alta moda van voler posar davant de l’objectiu, la dona que envejaven els marits de les seves amigues, adorada per tot Nova York menys pel seu marit, un magnat insolent que li demostrava en públic el seu desdeny.

Babe era perfecta però la seva vida no. Potser per unes escenes sofocadores, un dia va decidir treure’s el mocador Hermès i lligar-lo, de forma desacurada però perfecta, a la corretja de la seva bossa.

Va pertànyer a aquell grup que Capote anomenava “cignes” i que el periodista Bob Colacello va definir a Vanity Fair com “the ladies who lunch”.

Share

Comentaris

  1. isabel inacio / 14 February 2014

    Bella, perfecta y tan triste. Que lastima de maridos que no dan valor a quien les acompaña en la vida domestica.
    Babe, Una mujer mas a descubrir de la mano de Lola.
    Gracias Lola.

  2. Pilar Mandl / 14 February 2014

    Excelente, como siempre… Hasta ahora para mí, Babe, era era el Cerdito Valiente, pero en el futuro será Babe Paley. Y me ha encantado la frase de Truman Capote… Ser tan perfecto siempre tiene un precio. Sin duda.
    Buenísimo el artículo, o la entrada.
    Una vez más: GRACIAS

    Pilar

Afegir comentari