Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Benedetta Barzini, una llegenda viva.

Va ser amiga de l’Andy Warhol, en Frank Stella, en Claes Oldenburg, en Jasper Johns; va tenir un aventura amb en Salvador Dalí i com no podia ser d’una altra manera, amb un dels múltiples Kennedys, plens de testosterona. Va posar per a en Penn, l’Avedon, en Klein, en Mules, en Meisel i en Slokosky, les grans retines de la moda.

Benedetta Barzini, “una de les més belles i sensuals models dels anys 60″ des que la Reina de Vogue, la Diana Vreeland, li va oferir treballar per a Vogue, no ha tornat a posar fins que el fotògraf Steven Meisel la va convèncer per fer-ho per a l’edició francesa de Vogue, per Donna Karan, i aquí va demostrar que l’arruga és més que atractiva.

En els seixanta era “l’amiga secreta” de Dalí,-si pogués donar-se el cas que alguna cosa de Dalí fora secreta-”aclareix amb ironia” Barzini. “Jo l’estimava molt, passàvem moltes hores meravelloses en secret, junts a Nova York. Un dia li vaig preguntar per què sempre volia cridar l’atenció.” “Em dic Salvador com el meu germà, que va morir jove. Cada vegada que feia alguna cosa els meus pares em deien que ell ho hauria fet millor, així que vaig haver d’inventar coses que ell mai hagués pogut fer”.

“Jo he lluitat durant anys contra una infància privilegiada i infeliç”. “Era anorèxica dels 14 a 24 anys. A continuació, un psiquiatra hongarès, em va ajudar. Vaig tenir quatre llargs anys de teràpia”.

En els anys seixanta era una de les models “top ten”. En els setanta es va convertir en una radical feminista a Milà, la seva ciutat natal, i aquí segueix. Coneguda com “La Pasionaria” de la moda, la seva postura passa per recuperar una part de la seva persona que segons ella, va anar perdent per les passarel·les.

En arribar a Nova York, el seu agent li va recomanar tres coses: Deixar-se veure pels llocs més chic, ser amable amb tothom i casar-se amb una americà ric per així poder romandre als Estats Units. Nascuda a la ciutat turística de Porto Sant Stefano, filla de l’autor italià Luigi Barzini i de la seva segona dona, l’hereva Paola Gadola Feltrinelii, la seva infància va consistir en institutrius barrejada amb una successió d’escoles privades de Suïssa.

Ho va tenir tot i va arribar un moment en què ho va rebutjar, abans de ser abandonada la nit en què donava a llum als seus dos bessons, pel director Roberto Faenza. Per ell havia abandonat la seva rutilant vida novaiorquesa. Va conèixer a Roberto i es van casar el 1969. “Crec que ser pare era un xoc per a ell”, sospira. “Quan em vaig casar amb ell, sabia que m’ho posaria difícil”.

La gran Diana Vreeland, el 1963, li va oferir ser model per a Vogue i Barzini, que va anar a Nova York suposadament per 10 dies, es va quedar quatre anys. Passava el temps a la Factory d’Andy Warhol (el seu romanç amb Gerard Malanga, una de les estrelles del moment va ser molt publicitat) i va ballar en la cèlebre festa d’en Truman Capote el 1966. Competia amb Marisa Berenson pel títol no oficial, de ser la més cèlebre bellesa de la jet-set italo-novaiorquesa. I per no perdre res, va estudiarl l’Actor’s Studio.

Barzini ha arribat a viure en comunitat amb els seus bessons, dos estudiants i un professor home en un barri de classe mitjana de Milà. “No hi havia forma de donar-se el luxe de pagar tot el lloguer amb els diners que la meva mare em donava tots els mesos”, explica. A més d’ensenyar un curs de feminisme a la Universitat de Milà, dedica gran part del seu temps a la Unione Donne Italiane, un grup militant feminista. Gairebé tots els milanesos d’esquerres són rics, així que la decisió de Benedetta la va convertir en una autèntica milanesa.

Ara és professora en el Politècnic de Milà, on ensenya “La importància del vestit en el temps” i diu que la moda és “una manera de desxifrar el sentit de les tendències socials”.

Share

Comentaris

  1. Pilar Mandl / 2 March 2012

    ¡Interesantísimo, como siempre! Benedetta Barzini, ya no olvidaré ese nombre.
    Gracias.

    Pilar

Afegir comentari