New arrivals
Lanvin, Bottega Veneta i Hogan han entrat per la porta gran anunciant les novetats de la propera temporada. I ho han fet sense titubejar, dictant sentència: Ells portaran esportives de colors en els seus moments més casual.
Google+Today is the day
Avui inaugurem les rebaixes a Santa Eulalia! Gaudeix del 35% de descompte en bosses Mulberry, del 30% en ballarines Lanvin i del 40% en roba d’Isabel Marant.
Google+“No et resistiràs a les corbates de Marinella”
He de reconèixer que cada vegada que se’m presenta una reunió inesperada a la Ciutat Comtal, la sola idea de visitar Santa Eulalia converteix el viatge en alguna cosa d’allò més excitant, fins i tot abans de pujar a l’AVE.
Google+El regnat del fúcsia
Per a molts, el fúcsia, o qualsevol tonalitat que tendeixi a assemblar-se al rosa, és un color prohibit. El titllen de cursi, potser infantil: Un color només apte per a aquelles retrògrades nenes de bucles rossos.
Google+Lunch al Café Santa Eulalia
Com em va comentar la Sylvia Quintero, xef del Café Santa Eulalia, “nosaltres no volem tenir una estrella Michelin, proposem plats lleugers i tasts dolços per posar la guinda a una jornada de compres a Santa Eulalia”. Aquesta és la filosofia del seu cafè, en el qual vaig tenir l’oportunitat de provar uns deliciosos plats cuidats a la perfecció.
Google+Artesania + inspiració = Bottega Veneta
La firma veneciana, que sempre ha destacat per la seva altíssima qualitat artesanal, abraça de nou a Santa Eulalia. Aquesta vegada ens ofereix el seu costat més femení amb els seus ja mítics bosses de pell “intrecciata”. Tomas Maier, director creatiu de Bottega Veneta, és conscient que l’estil de la casa que representa és sinònim de luxe aplicat al dia a dia. ¨ Bottega és real ¨, comenta.
Potser que aquesta sigui una altra de les pocions màgiques, juntament amb la discreció i qualitat, les que consolidin a la firma al nivell en què es troba avui dia, gaudint del respecte i l’admiració dels consumidors de mig món.
Google+Javier, de Tener Clase, visita Santa Eulalia
Hi ha tres coses que sempre acostumo a fer quan em deixo caure per Barcelona, passejar per les Rambles, menjar com un senyor i apropar-me a aquell cúmul de temptacions en forma de botiga anomenada Santa Eulalia, al Passeig de Gràcia. És lògic, doncs, que quan em van convidar a passar la tarda del passat divendres per allà no ho dubtés ni un moment i anés carregat amb la meva càmera.
Google+













