Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Dovima: Art, bellesa i preu

Les millors coses són gratis: una posta de sol, un amic o una abraçada.

També n’hi ha de molt cares, és el cas de la fotografia “Dovima i els elefants”. Es va subhastar en 840.000 euros. Una realitat evident del fet que la fotografia de moda és un dels fenòmens econòmics més característics de la nostra època.

Sens dubte la foto més coneguda de Avedon, no va ser per a ell una de les seves favorites. Tot i que la còpia, va estar presidint el seu estudi fins al final dels seus dies. És la fotografia de moda que ha assolit el màxim rècord.


Fins fa tot just un lustre, només l’alemany Horst P. Horst, un dels pioners en immortalitzar el món de la moda, podia presumir d’haver-se fet un lloc entre els compradors de fotografia de col·lecció. Més recentment, noms com Newton, Penn o Avedon disparen, també, les apostes.

La model Dovima, posa entre dos elefants, enfundada en un elegant vestit de nit de Dior, el primer de nit dissenyat pel desaparegut Yves Saint Laurent. Per aquest motiu no resulta gens estrany que sigui la pròpia maison Christian Dior (grup LVMH) la que hagi comprat l’obra. «Una peça única que es quedarà a França, gairebé com un tresor nacional», comenta un representant de “la casa”.

Richard Avedon fa uns anys, en una exposició de fotografies San Francisco, que va fer per a la revista Harper’s Bazaar en la dècada dels 40 i 50, i en la que hi havia una reproducció molt gran de la seva fotografia, Dovima es va acostar i va dir “el contacte no és bo”. I això va sortir de la boca d’un home que juntament amb Irving Penn, són els estendards i mestres de la fotografia de moda de tots els temps “hauria d’haver fet que la cama de la dreta de Dovima estigués fora” va comentar.

Avedon era un d’aquests homes que van definir no només la fotografia moderna sinó una cosmologia completa segons paraules del filòsof Barthes.

L’ambient del seu estudi coincideixen a assenyalar que era energètic. Tenia cadència i a més tenia ritme. No tenia convulsions però tenia estremiments. L’atmosfera del fotògraf, l’home que desenvolupava obres d’art congelades que són les seves fotografies, no era una atmosfera detinguda, de temps inert, robat del rellotge. Era una atmosfera envoltant, atmosfèrica, un moment d’energia congelada que provoca emoció.

Passarà a la història de la fotografia no per ser la més cara, sinó per ser una de les més belles.

Share

Comentaris

  1. india / 27 July 2011

    Autocrítico, exigente… cuando todos a tu alrededor te halagan y elogian… mantener esa capacidad de abstraerse de ello y seguir buscando, es para mí, una muestra de profesionalidad y de entrega…
    Yo jamás hubiera caído en lo que él resalta, la miró globalmente como una belleza de fotografía, pero sí que me fijo al leer su frase, y admiro aún más, que el propio autor te despierte y te haga ver que en la belleza hay un “error”, y lejos de decepcionarte, pues al revés… porque qué belleza es perfecta?
    Saludos, Sra. Garrido, un placer, como siempre saber a través de usted.

  2. india / 28 July 2011

    Un acierto, en mi opinión, colocar sólo la foto de la que habla el post… como en una exposición, centrar la atención en cada foto para poder pasear por ellas individualmente creando una historia global… Mucho mejor así ! desde mi punto de vista… Luego, como cada vez que leo un post aquí, satisfago la curiosidad que genera buscando más, como pasaba con los buenos profesores… que no son sólo lo que te enseñan sino las ganas que te crean de querer más…
    Saludos!

Afegir comentari