Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

“Quan creo una col•lecció utilitzo els millors materials, les millors tècniques, i això es nota a l’instant i durant els anys”

Per al sabater artesà Norman Vilalta la crisi dels 30 no va ser tal, sinó més aviat un agradable despertar. A aquella edat va decidir deixar la seva professió d’advocat per dedicar-se a aprendre l’ofici que realment el feia vibrar. Coneix de prop el mestre argentí establert a Barcelona en aquesta entrevista de Luis Sans.
Com va començar la teva passió pel calçat de luxe fet a mida?

La meva història amb l’alta sabateria és una mica particular. No ve d’una tradició sinó d’una cerca personal. Abans d’anar a Florència a fer el meu aprenentatge amb diversos mestres, treballava d’advocat. En aquells dies, l’opció va ser entre fer un LLM (Màster en Dret) o fer un aprenentatge tradicional d’artesà. Tot i que al principi no ho entenia completament, des del principi vaig intuir que a l’artesania estava la màxima veritat de les sabates. És per això que em dedico des de fa dotze anys a crear sabates artesanals. La meva feina es recolza sobre la tradició de la sabateria. I quan parlo de tradició, parlo del meu gremi, la Confraria de San Marc, que es el gremi de Mestres Sabaters de Barcelona, i el més antic del món (fundat l’any 1202) al qual m’honra pertànyer. El meu objectiu és ser un artesà d’aquest temps, sempre partint de les “eines” d’aquesta tradició però portant-ho al dia d’avui i mirant al futur. Treballar amb les mans, la ment, però sobretot amb el cor. El fonamental d’un artesà és l’amor, el respecte dels coneixements que ens donen la tradició i l’obligació de millorar l’ofici.

Què hauria d’aportar la moda a la nostra societat avui dia?

Jo crec i sento que sobretot reflexió. La teva pregunta és boníssima, perquè quan parles d’aportar, ho associo a alguna cosa nova, a alguna cosa amb valor, alguna cosa que no existeix, que millori el que existeix. Et semblarà estrany, però jo crec que no necessitem més productes, més marques, més sabates. N’hi ha massa. D’altra banda crec que sí necessitem més coses vertaderes, amb sentit, que ens aportin, que ens facin millors. Alguna cosa que faci millor el món. Alguna cosa que ens faci millor a tots els que estem involucrats en això.

Quines són les teves fonts d’inspiració?

La meva inspiració són els meus clients, l’art i els artistes. No miro molt la moda, perquè m’interessa crear el que no existeix. M’inspira tot el que em faci qüestionar-me el que he après dels meus mestres. Per això l’art de la veritat és el que més m’inspira.

Quin record guardes de la teva experiència a Florència? Trobes a faltar alguna cosa en concret d’aquella època de la teva vida?

Va ser un dels moments més importants de la meva carrera com a sabater, perquè era el moment de posat les bases en una ciutat meravellosa que mostra el que podem crear i fer per la bellesa. Però no canviaria viure a Barcelona per Florència. Quan vaig pel món fent sabates per als meus clients i dic que visc a Barcelona gairebé tots els que la coneixen voldrien visitar-la, i els que ja la coneixien voldrien tornar-hi. Vivim en una de les ciutats més amables, belles i influents del món. No, no trobo a faltar res, perquè sempre penso en l’avenir.

Quina és la peça clau a l’armari d’un home?

Les sabates. Mira això ho vaig aprendre d’algú de la “família Santa Eulalia” (José Luis) que em comentava que als seus clients els suggeria que invertissin més en les seves sabates que en els vestits. Crec sens dubte en aquesta equació, és molt efectiva. Però la peça clau també és l’home. Que s’animi a manifestar el seu estil, sigui el que sigui. En això sóc molt optimista: veig que l’armari de l’home ha canviat en els darrers deu anys. O millor dit l’actitud i la forma de portar la roba han millorat. Cal celebrar que som tots diferents i és boníssim quan ho transmetem amb el nostre vestir.

Hi ha alguna fórmula per preveure quan una col•lecció tindrà èxit?

Quan vas creant sabates i la gent et para pel carrer per veure on els has comprat, o quan crees uns que agraden a qui hi entén i a qui no, saps que és un èxit. Vosaltres teniu molta experiència en això. Per a mi és un èxit si combina que es vengui, que sigui diferent i que aporti alguna cosa.

Quines altres disciplines t’interessen?

M’interessa l’art, crec que el meu somni és acabar la meva vida com a pintor, pintar m’ha donat moltíssima satisfacció. Però res em fa més feliç que crear, perquè és el meu mitjà d’expressió.

Què busca sentir algú que calça un parell de Norman Vilalta?

Que porta alguna cosa diferent, que les seves sabates tenen personalitat. També és la qualitat. Per això, quan creo una col•lecció utilitzo els millors materials, les millors tècniques, i això es nota a l’instant i durant els anys.

Quin tipus de sabata és la més demandada al teu taller?

Al meu taller dissenyo per a cada client. Per mi les sabates són un llenguatge i el que faig és parlar molt amb els meus clients per saber i entendre què és el que volen dir amb les seves sabates. El primer que dissenyo per als meus clients és la forma, el volum que tindrà la sabata, de tal manera que si veiessis entrar els meus clients i veiessis les formes, podries endevinar quines corresponen a cadascú. No hi ha un tipus de sabata. Sí hi ha tants estils com clients tinc. Pensa que amb l’ús diferent que faig d’una pell o a una patina sobre el mateix model de sabata, puc canviar-ne completament el sentit estètic. Com a artesà que ve de la més pura tradició de la sabateria clàssica, hi ha dues coses que valoro de la meva feina. La primera és que creo un estil per a cada client, i això li dec a Barcelona! Quan vaig arribar, portava amb mi un estil de sabata més francès, estilitzat a allargat. I aquí em vaig trobar amb que la gent no tenia tanta afició per aquest tipus de formes. Això em va permetre entendre com hauria de ser el meu bespoke. Em vaig adonar que el meu “a mida” no podia estar només centrat en la qüestió anatòmica ni en el fet a mà. Havia de tenir en compte el més important dels meus clients: fer un estil de sabata per a cadascú. Aquest és el meu punt de partida per crear. I la segona té a veure amb el que crec que he de ser com a artesà. Del meu mestre vaig aprendre tres coses molt bàsiques, però molt profundes (1. que no saps, que t’has de buidar perquè t’entrin coses noves; 2. el més important: que has d’aprendre, això és difícil d’entendre, i 3. què és el que has d’aprendre, que en el cas de la sabateria a mà és la tècnica i la recerca de la perfecció que ve d’ella). I en la soledat del meu taller vaig aprendre una quarta que és la més important perquè em consideri un artesà. És l’amor, no en un sentit romàntic, sinó que l’amor és el que li convé a l’altre, el que és millor per ell i donar-li-ho. En el meu cas, que sóc un sabater, la meva obligació és empènyer el meu ofici cap endavant, fer el que van fer grans artesans que em van precedir, desenvolupar les sabates. De vegades pensem que certs models o el que avui és un clàssic, com un oxford, sempre hi ha estat i no és així. En algun moment hi va haver un artesà que el va inventar. Per això al meu taller pots trobar el més clàssic dels oxfords, que expressa la bellesa de la perfecció que neix de la tècnica, enfront d’una sabata completament conceptual que està feta deixant de banda la tècnica. O una sabata que busca la bellesa de l’imperfecte i està dissenyada per aconseguir l’esplendor quan els materials es degraden. El meu objectiu és reinventar aquest oxford clàssic o fer l’oxford dels propers segles. Per a nosaltres els artesans les eines ho són gairebé tot. És per això que somio amb tecnologia, somio amb treballar amb les eines d’avui i ho faig. Per això la meva obligació, havent après les normes, és trencar-les.

Com definiries la col•lecció que has elaborat per a Santa Eulalia?

La nostra col•lecció és una feina interessantíssima, perquè ha nascut d’una col•laboració. Vosaltres coneixeu els vostres clients i enteneu moltíssim de sabates i d’estil. I a mi m’encanta crear per als vostres clients. És una col•lecció amb personalitat, diferent i d’una qualitat extrema, jo que els he construït puc dir que del millor del mercat. I a un preu inigualable. Són edicions limitades de 9 o 12 parells de sabates per model, el més proper a una peça única. Només penso en que ho farem encara millor a la propera.

Pots fer-nos un petit avanç sobre les tendències de la propera temporada?

Penso en pàtines, sobre pell girada i sobre pell llisa. Hi haurà combinació de pells. Penso en alguna cosa elegant amb atreviment. He trobat la comoditat d’unes esportives amb soles de goma per a sabates més clàssiques. Sens dubte botins molt urbans però elegants. Penso en els clients i en com construir-se un fons d’armari i tenir a la vegada peces particulars. Vull jugar amb la simplicitat i elegància a la vegada que amb un cert atreviment.

Norman Vilalta

Share

Comentaris

  1. Moises / 4 July 2014

    Enhorabuena por la entrevista. Muy interesante el blog.

  2. Diana Analía Herrera / 25 July 2014

    ¡Felicitaciones Primo!!!!
    Desde Argentina! :)

Afegir comentari