Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Erwin Blumenfeld: l’artista sense pal•liatius

Pot el fotògraf de moda ser considerat un artista, encara quan la seva feina sigui comercial? Els museus han estat lents en reconèixer-los a les seves col•leccions i parets. Ens considerava no creatiu pel fet de ser un encàrrec. Ha estat recentment que Irving Penn, Guy Bourdin, Helmut Newton i Richard Avedon entre d’altres han pogut gaudir de grans antologies.

Erwin Blumenfeld

Malgrat això, hi havia un fotògraf amb el que tothom estava d’acord: Erwin Blumenfeld (Berlin 1897-1969), jueu alemany que va viure els moviments artístics al llarg de les tragèdies del segle XX, abans de fugir als Estat Units. A les revistes Vogue i Harper’s Bazaar entre 1940 i 1950 va signar centenars de portades. En aquesta feina comercial, va aplicar els principis heretats de les avantguardes artístiques europees.

Erwin Blumenfeld

Erwin Blumenfeld ja de nen va començar a fer fotografies. El 1921 es va involucrar amb el moviment dadà al temps que George Grosz, amb la creació d’una sèrie de collages notables. La seva carrera com a fotògraf professional va començar gairebé per accident. Aviat es va convertir en un mestre de la fotografia, amb imatges elegants, desenvolupant tècniques complexes de solarització i impressió mitjançant miralls.

Erwin Blumenfeld

El 1936 es va traslladar a París amb la seva família i va començar a treballar en la seva fotografia de moda per a Vogue i Harper’s Bazaar, sense abandonar la seva feina professional on tenia com a objectiu traçar amb precisió la continuïtat notable de la seva obra des dels seus dibuixos surrealistes dadà. En moda, els seus riscos i experiments com acolorir imatges, van ser la seva firma al llarg de tota la seva carrera, declarant que “tenia por d’avorrir-se”.

Erwin Blumenfeld

A la seva autobiografia, Blumenfeld explica la curiosa i dadaista història de la seva trobada amb el pintor George Grosz, figura del moviment. Aquesta trobada duchampiana va ser en uns urinaris. “Un jove amb aspecte de dandi va entrar per l’altra entrada, i plantant al meu costat, amb un monocle a l’ull, es va descordar els pantalons de quadres blancs i negres i va traçar un doll a la paret, amb un domini que em va impactar.” Pur dadà.

Erwin Blumenfeld

Amb el temps el color de Blumenfeld es va esvair. Les imatges d’aquells anys es van tornar tristament grogues. Fins que per mig de la tecnologia digital, el Museu Nicéphore Niépce ha reviscut la màgia d’aquesta obra, distorsionada pel temps. Es difícil creure que imatges tan modernes datin dels ants 1940 i 1950. Cap al final de la seva vida, el fotògraf va presentar les seves obres “artístiques de moda” amb imatges en blanc i negre.

Erwin Blumenfeld

Superposicions i muntatges, filtres de tot tipus, duplicació i miralls, enquadraments oblics i esbiaixats. Blumenfeld utilitzava el color no com un accessori decoratiu, sinó com a tema central: com a la foto del vestit gris sobre fons gris. A més col•loca grans panels de colors al seu estudi. O posa alineats, vestits de diferents colors en una paleta que imiten l’arc de Sant Martí.

Erwin Blumenfeld

Blumenfeld es queixava dels editors, entre ells del famós Alexander Liberman de Vogue, que malgrat això sempre li va donar suport. Criden l’atenció l’audàcia de les publicacions de l’època, per les seves innovacions. A finals de la dècada de 1940, es va convertir en el fotògraf de més èxit i millor pagat del món, i les seves exquisides portades per a la revista Vogue, Harper’s Bazaar i Look el van convertir en un mite.

Erwin Blumenfeld

Avui dia la portada d’una revista de moda es mera fórmula. Si comparem amb la portada de Vogue de gener del 1950, que va fer Blumenfeld amb la cara de Jean Patchett reduïda a una boca, uns ulls, el front i el nas, veurem la subtilesa de l’art. Si alguna vegada va haver un haiku visual, és aquest. L’essència de la dona no es sinó la suma de les seves parts.

Erwin Blumenfeld

Les seves imatges de refinada elegància traspuen erotisme subtil. La dona és a la vegada sensual, remota i molt estilitzada. Li agradava presentar a una dona distant i irreal, sensual però inaccessible. Una dona és, a les seves fotos, una silueta borrosa; un somni i una fantasia.

Erwin Blumenfeld

Blumenfeld ha seguit influint en les generacions de fotògrafs més actuals. El reconegut fotògraf de moda Solve Sundsbo va comentar recentment: “Blumenfeld estava fent fa 60 anys el que la resta de nosaltres vam començar fa deu anys”.

Erwin Blumenfeld

Erwin Blumenfeld

Share

Afegir comentari