Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Grace Coddington: Sentit i sensibilitat

Quan vaig sortir de veure el documental ‘The September Issue’, em vaig trobar enlluernada no per la protagonista, sinó per la directora creativa de Vogue. Una dona de caràcter, que a més es permetia el luxe de qüestionar a la seva cap.

Grace Coddington

Vestida de negre rigorós i amb una cabellera hiper-fregida que destil·lava rajos safrà, Grace es destacava pel seu segur criteri. Antiga model de tots els grans de la fotografia de moda, es va retirar després de sofrir un accident que li va desfigurar un ull i l’abril vinent complirà 70 anys molt bé aprofitats. En la pel·lícula destacava el seu coneixement del mitjà però, sobretot, el seu interès per portar la fotografia de moda a un concepte més enllà de l’estètic.

Grace Coddington

Se li veia buscant referents en noms allunyats del fashion com Brasäi o Bill Brandt. El millor de la pel·lícula, sens dubte, era l’estira-i-arronsa entre dues personalitats: una divina Anne Wintour, i l’altra humana Coddington. Les seves trobades portaven a distingir perfectament que potser Vogue sigui el que és i tingui el poder d’encastellar modistes perquè dues intel·ligents dames, es neguen a estar d’acord entre elles. De les seves rares complicitats surten imatges poètiques, extravagants i atractives que fan d’una revista de moda una espècie de bíblia de l’estil.

Grace Coddington

Un dels editors de Harper’s Bazaar la va definir com a “difícil, greu i silenciosa” i possiblement ho sigui. No ha de ser fàcil ser la segona de la dona que va ser retratada “com el diable que vas veure de Prada”.
D’ entre les coses més interessants de la seva personalitat és que no practica ni li agrada gairebé gens dels costums atribuïts al món de la moda. No fa footing, no li agrada el “bling”, ni les drogues, ni el botox, ni els vestits que remarquen el poder, ni parlar en públic, ni anar a festes de celebritats. Té prou amb assistir en pla professional amb la seva llibreta a les passarel·les, els seus gats, el color negre -que per cert Wintour avorreix- i la seva cabellera despentinada de la qual diu que fa que el seu cos es vegi més fràgil.

Grace Coddington
El seu humor anglès i irònic és part de la seva identitat i ara ha publicat una espècie de biografia per la qual ha realitzat també uns divertits dibuixos. Titulada “Grace. A Memoir” es tracta d’un relat de la seva vida més que apassionant. Assídua de l’escena londinenca dels seixanta, amiga de Catherine Deneuve, Michael Caine, Marianne Faithfull, Roman Polanski, els Beatles i els Rolling Stones, no explica cap de les tragèdies amoroses que va viure en aquella època, centrant-se en la moda, els seus gats i els seus modistes favorits: Yves Saint Laurent, Kenzo, Ossie Clark, Azzedine Alaïa, Nicolas Ghesquière, Marc Jacobs, i el caigut en desgràcia John Galliano, a la caiguda del qual crida un “lamentable incident” i un geni perdut per al món de la moda.

Grace Coddington
Les seves divertides històries i en ocasions antipaties amb els fotògrafs rellueixen amb el seu acerat criteri. Es declara inventora juntament amb Steven Meisel de la introducció de l’estil grounge en la revista i malgrat estar des dels dinou anys a l’enrarit món, encara es manté sense correu electrònic -la qual cosa és un miracle- no es queixa de l’edat, i pensa que el Photoshop és ciència ficció. És increïble, però continua dibuixant els seus esbossos, o story board, a mà.
I com a prova de la seva sinceritat manté que no és més sexy estar prima. “Els homes prefereixen a les dones amb corbes, amb pit. No grosses. Entre la meva clientela, i li dono una exclusiva, he fet estadístiques amb 40.000 persones i he trobat que les dones primes es divorcien més que les altres, perquè en elles hi ha menys naturalitat sexual i fidelitat”.
Grace és el punt de suport amb el qual Wintour mou el món.

Grace Coddington

Share

Comentaris

  1. isabel Inacio / 9 January 2013

    También vi este documental y me impactó el fuerte carácter y el estilo casual de esta pelirroja, en realidad tan anti-VOGUE, y me encanta ahora descubrir más detalles de la vida de Grace a través del post de Lola Garrido en el Blog de Santa Eulallia. Súper!

  2. Heike Schwarz / 12 January 2013

    La sensibilidad aumenta la belleza a su máximo grado. Me encanta esta mujer y me encanta que personas como Lola Garrido le hagan este tributo. Gracias!

  3. india / 16 January 2013

    La conocí a través de una recomendación suya hace tiempo, Sra. Garrido. Creo que entonces ya mencioné lo mucho que me impactó, y cómo, al igual que comenta en su texto, la personalidad de Grace Coddington me atrapa y anula la de la protagonista en sí del documental, para mí… es mi gusto así.

    Siempre aprendiendo y aprehendiendo de usted, un saludo.

Afegir comentari