Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Guy Bourdin: El cos del delicte

Hi ha alguna cosa en la fotografia de Guy Bourdin que té a veure amb les altes temperatures de l’estiu. I amb els colors brillants, a més de amb el surrealisme que per alguna cosa es va inventar a França. Sempre he vist que als carrers i aparadors parisencs hi ha molt vermell i blau piscina d’hotel d’aquesta costa chic: la francesa.

Els fotògrafs són una espècie de pistolers als que paguen per disparar sense sang. Bourdin i els seus fotografies s’assemblen a una novel·la policíaca, l’escenari moltes vegades aparenta el d’un crim, amb una sofisticació gairebé conceptual. Són escenes molt treballades, en què es recullen únicament la prova del delicte.

No és corrent, que un fotògraf treballi més sobre els accessoris que sobre els vestits. Bourdin era especialista en sabates, per aquest motiu li resulti eròtic el afegir un toc gairebé pervers. Entre el Buñuel més francès i el Breton que afirmava “la bellesa és el començament del terrible” es troben el món fotogràfic de Guy Bourdin.

La seva forma de qüestionar alguns dels tabús provoquen una exagerada controvèrsia. Encara que gaudeix del respecte dels experts del món artístic, és menys conegut en el de la moda que Richard Avedon, Horst, Penn o Helmut Newton.

L’erotisme, tan present en moltes de les seves fotografies, és un erotisme sense vida, pur surrealisme i homenatge a les cèlebres maniquins de Dalí o Man Ray. Erotisme convuls.

Va començar el seu treball amb anuncis de sabates per a Valentino. Ho feia retratant espais sense aire i ingràvids i descontextualitzats, recordant a la fotografia experimental de la Bauhaus. Pur art: el més excel·lent.

Tota la seva fotografia era recreació d’escenaris que ell s’encarregava de dibuixar prèviament, com si d’un “storyboard” es tractés.
Els que coneixen bé la seva feina adverteixen que es va avançar a molts dels fotògrafs de moda d’ara mateix.

Els accessoris mai van tenir importància fins que van arribar les fotografies de Bourdin, que semblen trets de les tècniques del CSI, si no fossin anteriors.

En una ocasió, va dir “apreníem a aconseguir la perfecció, perquè no existien els retocs per ordinador”, la seva perfecció el portava a demanar que s’utilitzés un agent colorant per fer que l’aigua del mar semblés més blau, o que forçava pentinats excessius en les models.

La sabata és l’objecte eròtic per excel·lència. Avui, perduts molts aspectes de la seducció clàssica, les dones modernes es pugen en noms i cognoms de més de 15 cm. per atraure el desig. La sabata, si importa.

D’alguna manera la fotografia d’accessoris és gràcies a ell una branca independent de la fotografia de moda.

Share

Comentaris

  1. india / 10 August 2011

    Incluso las que no nacimos con el espíritu de sacrificio para calzarnos 15 cm más de altura, no podemos menos que caer rendidas a la belleza de ese erotismo fetichista, más al ver las fotos y más, al acompañar la visión con la lectura del artículo.
    Y uando la comparativa del CSI que utiliza, como en las pruebas del delito, una prueba es una parte de un todo, y así veo yo las fotos que ilustran el post… el complemento bajo lupa pero sin descartar el todo que se abre tras el aumento del cristal…
    Disfrutar de esta entrada, Sra.Garrido, ha sido como acomodar el cuerpo a uno de esos complementos.
    Saludos!

  2. Pilar Mandl / 10 August 2011

    Excelente como siempre la manera que tiene Lola Garrido de presentarnos a un fotógrafo, llena de agudeza y sarcasmo nos hace mirar a Bourdin desde otro ángulo, con una mirada fresca y diferente.
    ¡Muchas gracias!

Afegir comentari