Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Hedi Slimane: Una mirada esencial

Yves Saint Laurent proclamava: “Res més fàcil que l’escàndol, res més difícil de confeccionar una jaqueta negra cada temporada”. Amb la fotografia de moda passa el mateix, res més difícil que una bona presa, una sofisticació simple. Que no sigui de publicar i tirar.

La moda existeix perquè es fotografia, sense revistes de moda i sense imatges, pertanyeria a un reduïdíssim nombre de persones. Així que no és estrany que les revistes, per ensenyar la moda de les grans cases exigeixin els millors ulls, les millors càmeres. La moda mou bilions de dòlars perquè és somni i fascinació. Per tant, ha de tenir un valor afegit: la posada en escena.

D’aquí a que hi hagi fotògrafs entre els grans modistes hi ha només un pas: el talent i la necessitat de controlar fins a l’últim detall.

La gran fotografia de moda és aquesta que sempre està de moda, perquè s’ha convertit en clàssica. Porta implícit el lema de “treguin, no afegeixin”. L’últim dels grans, Lagerfeld, és un excel·lent fotògraf que a més edita una revista de tendències fotogràfiques. Les seves fotografies són sempre en blanc i negre, seguint l’estela dels grans.

Hedi Slimane el modista que es va ocupar de la línia Dior Homme va deixar la casa el 2007 per dedicar-se de manera total a la fotografia. Les seves instantànies són tan famoses com el seu treball per a Dior. Els seus retrats senzills, en un contrastat blanc i negre els penja al seu web i no permet comentaris.

De vegades, fa reportatges d’adolescent en concerts de música -una altra de les seves passions- i igual que va imposar en la seva passarel·la el que ja era al carrer, en les seves fotografies segueix aquesta mateixa tendència.

Les seves preses tenen ànima; hi ha el rostre i hi ha l’actitud. Els retratats són éssers que semblen despullar-se per la càmera, les seves mirades traspassen els límits del que es considera bell. Veient les fotografies de Slimane entenem perquè alguns temen a la càmera en mans d’un artista. Perquè ells, són capaços de capturar alguna cosa que va més enllà del físic. Les seves preses estan fetes de la mateixa manera que la seva roba: amb precisió quirúrgica, jovenívolament proporcionades, nues de superficialitat.

Després d’estudiar art a París i a al respecte de les seves passions, aclareix “vaig començar amb la roba als 16 anys, però la meva primera càmera la vaig tenir als 11″. Ha publicat quatre volums del seu treball amb el títol “Antologia d’una dècada, Hedi Slimane 2000-2010″ en què demostra que pertany per dret propi a la història dels grans.

Des de la seva mirada esteta analitza les tribus urbanes, retrata aquests que semblen vestir la seva moda i es manté en aquesta idea de “la fotografia és real si baixa al carrer”.

Les seves fotografies tenen la forma i el temps de l’elegància, exempta de barroquisme, instal·lada en la seva visió gairebé grega d’aquest axioma que diu “la bellesa va en la proporció”.

No és un pistoler al que paguen per disparar, és un artista que recull el seu temps, un temps de desassossec. Té una cosa màgica, decadent i primigènia, cosa que se’ls escapa als simples capturadors de rostres.

A l’abandonar Dior va publicar “Sento que el més important és romandre fidel als meus principis i a la meva concepció de la moda”. Les seves fotografies avalen els seus principis.

Share

Comentaris

  1. india / 30 December 2011

    No me queda más que agradecer este fondo blanco donde escribir con letras negras, para dibujar unos aplausos onomatopéyicos que son todo lo que puedo decir para expresar mi admiración, Sra.Garrido.
    “Plash,Plash,Plash!”

  2. Pilar Mandl / 4 January 2012

    Hedi Slimane. Nunca había oído el nombre, pero ya no voy a olvidarlo…
    Gracias de nuevo por enriquecernos.

    Un saludo

    Pilar Mandl

Afegir comentari