Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Horst, l’arquitectura de la llum

La història de la fotografia de moda té el seu inici en els mestres que la van concebre des dels seus orígens, com un projecte artístic, independent dels rígids dictàmens de la publicitat. Sense dubtar, caldria començar parlant sobre qui va ser un dels grans fotògrafs de la moda: Horst. P. Horst. Nascut d’una família de l’alta burgesia alemanya, la influència materna va fer que des de molt jove s’interessés per l’art. Moltes de les seves fotografies han passat a ser referències fonamentals d’un món, una moral i una època.

La seva fotografia més emblemàtica, Mainbocher Corset, relata “el món intel.lectual de Horst” a més de ser una declaració d’intencions. La intimitat en el posat, emfatitzada per una llum màgica que il·lumina la part posterior en ombra, és part de la posada en escena. Fruit de les influències artístiques del nu femení, vist des del darrere, d’Ingres a Man Ray adornada amb una atmosfera de subtil erotisme, fan de Mainbocher Corset una lliçó d’estil a la cultura fotogràfica i la situen en un lloc atemporal. La fotografia presa a les quatre del matí de 1939, després d’un esgotador posat, enllumena la model rossa ja amb la cotilla deslligat, manifestant la nocturnitat i disponibilitat.

Horst va viure els anys de l’hedonisme elegant, de les actituds oblidadisses, una generació d’homes i dones de talent amb maneres aristocràtiques que van crear i van produir alguns dels retrats més imperibles de la història de la moda.

De fet, el moment de Horst coincideix amb el canvi de Vogue, quan l’editorial de Condé Nast, va voler fer de la seva revista la qual marqués no només tendències d’estil, sinó que fos ni més ni menys que guia i cap de la seva època. Passa de la il·lustració a la fotografia, i Vogue publica un número extraordinari amb textos dels grans escriptors del moment (Hemingway, Aldous Huxley, Colette) barrejats amb els ulls més avantguardistes de la fotografia: Man Ray, Steichen, Hoyningen-Huene, i amb aquesta amalgama aconsegueixen filtrar l’esperit del seu temps.

Horst és un il·lusionista consumat, que va estudiar acuradament les obres d’art del Louvre per recrear, en els pocs metres quadrats del seu estudi de fotografia, una obra en què la llum fora substància material, gairebé igual a l’atmosfera emocional d’una pintura.

El famós retrat de Chanel, va ser pres a contracor en aquest estudi reduït, fora de la seva intimitat del Ritz, i així va aconseguir una fotografia més il·lusòria i per tant, més mítica. La corba d’una meravellosa “chaise longue” que va pertànyer a Madame de Pompadour, el fons d’un laberint barroc de fulles i raïms en fusta daurada, més la cara blanca de Coco és un retrat inimitable, per incisiu. El fotògraf va recordar el moment, dient que van somiar junts.

Horst va documentar, des de la seva polifacètica visió, els canvis que es produïen en la moda i el vestuari durant més de mig segle. Algunes de les notes claus parteixen de la seva inspiració en horitzons de creativitat més amplis que impedeixen concebre la fotografia fora de la relació contínua d’estímuls i coneixements.

Artista privilegiat, Horst, va ser capaç de conjugar aquella intersecció irrepetible de les arts, la creativitat i l’experimentació – art, arquitectura, literatura, moda, teatre, dansa, cinema -. Va estudiar arquitectura amb Le Corbusier, va aprendre fotografia de moda amb el gran G. Hoyningen-Huene, l’anomenat “baró de Vogue”, va conèixer el món del cinema a través dels ulls de Visconti. Va viure als dos costats de l’Atlàntic en els anys trenta, al voltant del “monde de Paris“, el món “per excel·lència“. Els seus amics formen part del panteó de noms il·lustres. Els seus retrats, són aixecaments topogràfics d’existències.

Van ser els anys de l’esplendor a l’elegància, donats a l’hedonisme oblidadís, aristocràtic, en què una generació d’homes i dones de talent van compondre la tornada a l’abstracció total de la realitat.

De fet, va descobrir una nova bellesa en llibertat, coherent, dinàmica, que es reflecteix en l’art del retrat, moda, disseny i publicitat. Un estil de vida.

“Són els homes, no les teories d’una època qui s’imposen per seguir seduint”, deia Horst.

Moltes de les seves fotos han quedat com l’inventari iconogràfic de la seva època.

Share

Afegir comentari