Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

IRIS APFELD: L’estil com a qüestió de caràcter

El caràcter s’adquireix des de la més tendra infància. Expliquen d’Iris Apfeld que, quan tenia tres anys, li va donar una rabieta i es va posar a cridar, perquè la seva mare li va posar una cinta als cabells perquè el color no coincideix amb el seu vestit.

El gust no és bo ni dolent, i les més cèlebres fashionistes serien criticades per la seva extravagància en qualsevol festa que no tingués a veure amb la gran moda.

L’Apfeld és una reconeguda dissenyadora d’interiors que és propensa a posar-se la roba més atrevida de disseny i color, adornada  amb unes eternes ulleres estil Le Corbusier i grans bijuteries coloristes ètniques, que han d’anunciar amb molta antelació la seva arribada a totes les festes. Una persona d’avantguarda mai passa desapercebuda.

L’Apfeld va irrompre en l’escena internacional el 2005, quan el Metropolitan de Nova York va fer una exposició de la seva ostentós i alhora bohemi guarda-roba on es barrejaven vestits xinesos, alta costura amb abrics de plomes, collarets d’òpera i molts teixits dissenyats per ella.

L’Iris és un icona neoyorkí  que als seus noranta anys encara assisteix a festes, i és amiga de tots els que tenen alguna cosa a veure amb l’estil i la moda. Dissenyadora de tèxtil, el seu treball la va portar a redecorar la Casa Blanca per a nou presidents: Truman, Eisenhower, Nixon, Kennedy, Johnson, Carter, Reagan i Clinton. I cal tenir molt present que si Jackie va confiar en ella, el seu gust li semblaria molt refinat.

Conversa de la moda i estil personal com a única religió d’estil, l’Iris manté que els vestits i la roba no són tonteries banals, sinó que poden ser una forma d’art. Diu que al llarg de la història ha estat el vehicle per explicar el caràcter de qui el porta. Durant la dinastia Ching, per exemple, reflectia l’estatus en la societat. La gent podia llegir, literalment, la roba com un llibre, només pel seu color i la forma en què va ser brodada.

Personalitat li sobra, i en les seves declaracions s’entreveu que la seva intel·ligència ha contret matrimoni amb la seva llibertat. Pensa que els “detentors del gust” són una mena de policia i sobre les joies s’inclina per pedres no precioses, i fins i tot diu que són tan grans les que li diverteixen que el seu marit té sort que la seva favorita sigui el cristall de roca.

Aquí també explica que si un vidre no és perfecte li agrada molt més, perquè com Rodin va dir “més bella que una cosa bella, és la decadència o ruïna d’aquesta cosa bella”

L’Iris té 90 anys de joventut, i decadència és una paraula que ha titllat del seu calendari.

Historiadora d’Art i filòsofa de l’extravagància, ha estat l’única dona a Nova York que va fer d’una casulla de sacerdot la peça més desitjada. Amb la seva saviesa i sentit de l’humor, és una inspiració per a persones baixes d’energia i personalitat. El dia 1 de setembre va complir 91 anys. Felicitats!

Queden ja poques d’aquesta estirp i, l’Anna Piaggi, una altra d’elles, ha mort fa un mes deixant una empremta innegable.

I és que el gust s’entrena, però el carisma forma part de la personalitat.

Share

Comentaris

  1. Isabel Inacio / 14 September 2012

    Me encantan estas biografias tan completas de las Grandes Señoras de la MODA.
    Hace tiempo que voy siguiendo tu blog, Lola, y de verdad que es un Lujo poder saber tanto de lo mas It y contado de una forma tan amena a la vez que tan detallada.
    Enhorabuena por tu punto de vista y tu interes en compartir.
    Un abrazo.

    PS. Con tu permiso, lo comparto en mi Club de la Excelencia Barcelona en Facebook

  2. Pilar mandl / 23 September 2012

    Excelente artículo… Como siempre.
    ¡Muchas gracias!

    Pilar

Afegir comentari