Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

LILLIAN BASSMAN: L’última de les grans

Lillian Bassman va arribar a la fotografia per casualitat; és més. Per casualitat i per descart. Estudiava dansa amb Martha Graham, però una lesió la va obligar a oblidar aquesta carrera. Va començar a pintar i ho va acabar deixant perquè era una activitat “molt lenta”. Va entrar de becària a Harper’s Bazaar i allí va tenir les trobades més importants de la seva vida: Alexey Brodovich i els fotògrafs Avedon i Hoyningen-Huene i, sota la seva tutela, va dedicar-se a la fotografia.

Però una vegada va arribar a aquestp unt ja no va necessitar a ningú. El laboratori i tot el procés la va captivar, així que no va parar de manipular les seves imatges fins a fer-les unes de les més evanescents, elegants i excepcionals de la fotografia de moda. El seu treball fotogràfic se l’ha qualificat com a “reinterpretació” perquè el més important passa una vegada ja s’ha capturat la imatge: dins el procés del laboratori. Algunes grans revistes recorrien a ella, en aquestes ocasions, i ho anomenaven “una cosa terrible” perquè ella feia que un abric mal tallat semblés d’alta costura.

Feia experiments, positivava sobre la gasa i diferents papers, “cremava” i oxidava zones d’esposició, es comportava com una cuinera-artista a qui li agradava experimentar. Les seves imatges més emblemàtiques, posseeixen una llum tan blanca i brillant que evoquen totes les fantasies sobre la belleza. Quan compartia estudi amb Richard Avedon, fortuïtament Bassman va fer una toma d’una model amb roba interior. A la model li va agradar tant la imatge que li va mostrar al seu marit, un important publicista, i als dos mesos d’agafar la càmera, ja passava a formar part de l’equip de Harper’s.

La seva mirada es va educar als grans museus. Recorda, sobretot, recórrer les galeries de Metropolitan acompanyada del seu marit Paul Himmel i, d’aquesta època, relata “vam passar la major part de la Gran depressió al Metropolitan, no teníem diners per a res més”.

La llum i les siluetes de El Greco són les coses que més recorda i les que més la van influenciar, durant aquella etapa de la seva vida. Tant, que van passar a formar part d’ella i, per això, a les seves imatges de models pàl·lides i estilitzades és tangible. Dones en unes situacions, postures i gestos que denoten bellesa inteligent. Però sobre tot: dones.

Al seu refugi de Fire Island, els anys han passat i Lillian amb 95 anys segueix investigant. Ara amb el Photoshop, per a buscar i trobar l’anatomia sota cada vestit. Dels grans fotògrafs és la única que sobreviu. A la fotografia de Lillian el secret està a la cuina, al seu laboratori. Bassman manipula fins aconseguir una fotografia de moda sensual i misteriosa a base d’exposició, solarització, enquadraments radials i granulats exagerats.

Era d’aquelles fotògrafes que no necessitava manual d’instruccions. Ella amb un negatiu veia, després de la fotografia, i es posava a cuinar-la. Les seves captures són una espècie de signes estètics d’una època.

Share

Afegir comentari