Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

“Prenc notes mentals de les coses que passen”

The New York Times, Sunday Magazine, Marie Claire i Vogue Amèrica van llançar a la fama els dibuixos de Jordi Labanda, ara fa 17 anys. Des de llavors, la visió irònica d’aquest il·lustrador i dissenyador marca tendència. Tots volen un Labanda en la seva vida!

És fàcil reconèixer els seus dibuixos, que revelen un fervent amor per la moda, el consumisme compulsiu, la passió per les marques exclusives, “el savoir vivre” i les festes d’alt “standing”. Benvinguda a un món frívol i profund, crític i divertit.

Luis Sans entrevista a Jordi Labanda, qui ens dóna la seva visió sobre la bellesa i l’art.

Com neix la inspiració per als teus treballs?

La inspiració és una cosa intangible que de sobte apareix. Algunes vegades neix d’un passeig pel Raval, altres d’un viatge a NY, altres en veure una pel•lícula antiga (acabo de revisar “L’Aventura” d’Antoni i tinc inspiració per a estona) o al mirar un llibre dissenyat per Brodovitch … però sens dubte subscric la frase de Picasso: “la inspiració sempre m’agafa treballant.”

Quina part de la teva vida privada trasllades als teus creacions?

Quan estic en una festa, o en una desfilada de moda o sopant en un restaurant … prenc notes mentals de les coses que passen perquè sé que tard o d’hora em serviran per alguna cosa. M’agrada freqüentar ambients molt diferents, això li dóna força al meu treball.

Com aconsegueixes fer del teu treball una eina de comunicació privilegiada?

“Comunicació” aquesta és la paraula clau. Sempre m’ha preocupat “fer-me entendre”. Jo sóc il•lustrador i la base de la meva professió és saber expressar una sèrie d’idees en forma de dibuix, ja que el dibuix està sempre al servei d’una idea o d’un producte. Si tens això clar la connexió amb el públic està assegurada.

Què és per tu la bellesa? És possible definir?

La bellesa és una barreja de coses: proporcions, encant, harmonia … una estranya fórmula que de vegades funciona i de vegades no. A mi personalment m’avorreix la bellesa acadèmica, l’estàndard, el meu ull prefereix veure petits defectes que de vegades converteixen alguna cosa sublim: un nas massa gran, uns ulls massa separats … coses així.

Art, disseny, arquitectura i moda què t’agrada més?Amb quin t’identifiques més?

Amb l’Art. La vida sense art seria terrible. L’Art ens ajuda a ser millors, ens fa més intel•ligents i més lliures. Sempre he pensat que l’art pot canviar el món … i el segueixo pensant.

El teu projecte més important?

Ara mateix … mudar-me a NY! Me’n vaig després de l’estiu i és una cosa que em ve de gust moltíssim.

¿I a qui li tens més afecte?

Sempre sentiré un afecte especial per la feina que faig setmanalment a El Magazine de La Vanguardia.

Quina feina estàs desenvolupant ara? Quan podrem veure-ho?

Fa mesos que sóc col•laborador mensual del Vogue japonès, m’encanta el que estic fent per a ells. Estic fent un recull de llibres per a nenes en col•laboració amb Ana García-Siñeriz (ella és l’autora del text i jo de les il•lustracions) que sortirà al setembre.

També he dissenyat una jaqueta d’edició limitada per Moncler que sortirà a la venda a partir d’Octubre. I una nova col•laboració amb la revista “Apartament”, etc, etc, etc

Share

Afegir comentari