Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

“Vull aprendre japonès i ballar sevillanes”

Benvinguts a l’univers de la Sonia, una milanesa Arquitecta d’Interiors de professió, i aparadorista fashion per vocació. M’explica com va gaudir treballant per a Prada, Miu Miu, Marni i Cos, mentre em convida a prendre un capuccino i bombons de xocolata amb llet a la cuina de casa. Ara s’ocupa amb mestratge dels nostres aparadors, i té entre mans un projecte amb els germans Ailanto que encara no pot descobrir. Secrets d’artista!

Què fa una milanesa experta en moda vivint a Barcelona?

Em vaig enamorar de Barcelona la primera vegada que la vaig veure. Va ser un amor a primera vista! He estat a moltes ciutats europees, però Barcelona ha estat l’única que ha aconseguit robar-me l’ànima per la seva arquitectura modernista, la seva llum mediterrània i el mar.

Com vas donar el teu primer pas en el món de la moda?

Vaig començar treballant en despatxos d’arquitectura fent interiorisme de pisos, cosa que continuo fent perquè m’encanta. Quan em vaig separar del meu marit, propietari del despatx on treballava, vaig entrar a Prada / Miu Miu com aparadorista. Van ser uns anys d’intens aprenentatge i viatges constants per Europa.

Per què ets aparadorista?

Més que aparadorista, em considero una “Set designer”, jo dissenyo espais.

Quan t’encarreguen un aparador, solen donar-te carta blanca?

Acostumo a treballar amb llibertat, però sempre tinc en compte la imatge de la marca. Sempre ensenyo dues propostes a tots els meus clients. Al final, ells són els que decideixen.

Per on comences un projecte?

M’inspiro en pel·lícules – he crescut amb els films d’Antonioni i Truffaut- la pintura moderna i la fotografia, per després concebre una idea inicial que plasmo en un paper. A partir d’aquí, començo a dissenyar el projecte.

Com són els espais que crees?

De vegades són aparadors minimal, súper frescos. I altres, espais més rics. Depèn de la temporada, el tipus de botiga i el producte…

¿Minimalisme o barroc?

Minimalisme!

A quins artistes admires?

A Louise Bourgeois, Pedro Lemebel i Saul Steinberg.

¿El racó predilecte de la teva llar?

La meva habitació, és plena de llibres i revistes! Allà m’inspiro i dibuixo els primers esbossos dels meus projectes.

¿Decoració o moda?

Sóc més de decoració i arquitectura. Encara que sempre m’han agradat els teixits.

Quin és el teu dissenyador de capçalera?

Miuccia Prada, i altres artistes anònims mexicans i argentins.

La joia del teu armari?

Tinc dos: Un abric de vellut negre de YSL, i uns talons d’antílop Miu Miu que vaig comprar fa quinze anys.

Defineix el teu estil…

Depurat, minimalista, una mica masculí i sobri.

El teu proper repte?

Aprendre japonès i ballar sevillanes.

Un somni complert?

Viure a Barcelona.

I un altre que encara guardes al tinter?

Treballar com a estilista en una revista de moda.

Share

Afegir comentari