Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Marquesa Casati: l’extravagància i l’excentricitat

La marquesa Luisa Casati i la seva excentricitat van regnar les tres primeres dècades del segle XX (1881-1957), sent l’estrella més brillant a la societat europea, a més de ser una reputada mecenes amb un ull privilegiat per a reconèixer la sensibilitat artística.

Luisa Casati

Luisa Casati va néixer a Milà el 1881 en el si d’una família acomodada. El seu pare Alberto von Amman, austríac, va ser un ric fabricant de cotó nomenat comte pel rei Umberto I. Ell i la seva dona, Lucia Bresci, van cuidar exquisidament l’educació de les seves dues filles, portant-les a visitar els museus i les galeries de la seva ciutat. A més de la passió per l’art que va prendre en ella, es sentia fascinada per les celebritats estrambòtiques, com el rei Luis de Baviera o l’actriu Sarah Bernhardt.

Luisa Casati

La primerenca mort dels seus pares (Lucia Bresci va morir quan Luisa tenia 13 anys i el seu pare dos anys després) van convertir-la a ella i a la seva germana en les hereves de la major fortuna de la Itàlia de l’època.

Luisa Casati

Amb 18 anys es va casar amb Camilo Casati Stampa di Soncino, marqués de Roma. Un any després va néixer la seva única filla Cristina. L’aristocràcia i el seu cercle li van servir per ampliar amistats i per convertir-se en l’estrella de fastuoses festes. No obstant això, Luisa va descobrir aviat que el seu marit estava interessat en els cavalls i la caça més que en ella. Així que van acabar per habitar en residències separades: mentre ell vivia a Roma, ella es deixava caure per Venècia. Catorze anys després del seu casament, Luisa es va convertir en la primera dona italiana en separar-se legalment del seu marit.

Luisa Casati

Des d’aquest moment es va rendir a les excentricitats, i es va preocupar en convertir-se en “una obra d’art”. Va comprar el Palau de Vernier dei Leoni –posteriorment de Peggy Guggenheim– i avançant-se al “decor-rough” el va deixar en l’estat ruïnós en que estava i inclús el va potenciar. Va posar animals en el jardí i dintre de la casa: paons, micos, serps, dos guepards, un lleó i altres espècies que la van fer famosa a tota Europa. El seu èxit no va ser de quinze minuts, com preconitzava Warhol.

Luisa Casati

Exagerada amb un cabell tenyit de vermell, maquillada amb maquillatge en pols blanc i molt khol als ulls, en ocasions acabava el seu estilisme amb una serp a mode de bufanda. Des de Fortuny a Erté o Poiret dissenyaven vestits i joies per ella. Les seves espectaculars aparicions nocturnes eren d’una teatralitat que hagués signat encantat el millor escenògraf del món.

Luisa Casati

Escortada sempre per un servent tunisià de gairebé dos metres anomenat Garbi, a qui pintava el cos de daurat, arribava a la Plaça de San Marco creant la màxima expectació. L’espectacle de Casati era un lloc al que tots concorrien. En una ocasió –i modernes artistes de la performance com Marina Abramovic són unes pàrvules– va arribar tota vestida de plomes blanques pintades amb sang fresca. Hi va haver desmais.

Luisa Casati

Viatjava, feia festes, col•leccionava animals i cases. Amb aquest tren de vida llançat per sobre de la velocitat de la seva època, no va tardar en arruïnar-se. El 1930 estava en fallida, els seus béns i joies van ser subhastats i des d’aquell moment va viure a Londres en l’escassetat, i segons expliquen rebuscava en els mercats ambulants per posar-se adorns. Quan va morir, va ser enterrada embolicada en una pell d’animal i amb el seu gos dissecat com a acompanyant etern.

Luisa Casati

Diuen que és la dona de la que hi ha més imatges de grans pintors i de fotògrafs com Man Ray. Les passarel•les de moda d’avui es nodreixen continuadament de l’estil Casati i Cartier es va basar en ella per la joia pantera.

Luisa Casati

Casati va crear estil, va viure ràpid, va gaudir dels amants i la bellesa i el seu esperit lliure unit a les seves possibilitats econòmiques van fer d’ella la dona més sorprenent de la seva època. Sens dubte, la marquesa Casati era la dona més escandalosa de la seva època. Luisa va viatjar allà on la seva fantasia la va portar.

Luisa Casati

“La marquesa no desitjava agradar, sinó estimular. Coneixia bé el món i el menyspreava. I per això regalava al món la imatge d’un ser immune a les crítiques i a les convencions” (Quentin Crisp)

Luisa Casati

Share

Afegir comentari