Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Martín Munkácsi: El fotògraf que detenia l’instant

Als anys 30, un fotògraf de reportatge que havia arribat a Estats Units fugint dels nazis anomenat Martín Munkácsi, estava -considerat gràcies al seu treball en Harper’s Baazar- el fotògraf millor pagat de la història. No treballava en interiors i sempre ho feia en blanc i negre.

Va usar sempre una càmera de gran format, i va canviar la manera de
fotografiar la moda. Fotografies dinàmiques, amb nous escenaris i enquadraments i dones que semblaven felices pel fet de ser lliures.

El seu coneixement de la composició, -el seu pare va ser un pintor que per
guanyar-se la vida els diumenges feia màgia- li va convertir en el “home
que alliberava a les dones”. Les seves imatges posseïen una nova dimensió
i les models ja no apareixien lànguides o ombrívoles, sinó esportives,
jovials i atractives.
Durant la major part de la seva vida, va ser un aventurer i va començar la
cerca de bones fotos durant els anys 1930 i els anys 40. Des de
Berlín, aquest jove hongarès va viatjar a Nova York, Londres, Libèria, Rio de Janeiro,
Hawaii, Turquia, Sevilla i Sant Francisco, buscant reportatges.
En totes les seves imatges, tant esportives com de reportatge, a les d’aspirants
a estrelles com Greta Garbo, Leni Riefenstahl i Katherine
Hepburn, els va projectar un aire de informalitat. Sempre es va negar a
plantejar una altra cosa que no fos la naturalitat, “totes les grans
fotografies d’avui no són sinó instantànies” solia dir.
Henri Cartier-Bresson va confessar que, la foto que més li va commoure en
la seva vida i la que li va impulsar a sortir al carrer amb la seva primera Leica, va ser
una imatge de 1932 presa per Munkácsi en una platja de Libèria, en
la qual apareixen uns nens entrant en l’aigua. En aquesta foto va aconseguir detenir
la bellesa d’un instant.
També la seva càmera va plasmar a un volàtil Fred Astaire sobre fons blanc,
o l’enèrgica baixada sobre uns esquís d’una jove Leni Riefensthal,
però a més de moviment, imprimia poesia a una escena d’un nu
femení ocult després d’un parasol. Les imatges seguien una idea:
“pensa mentre dispares”.

En morir d’un atac al cor en 1963 a l’edat de 67 anys, el seu
arxiu va ser ofert a diversos museus i universitats. No va haver-hi
compradors. Fins fa cinc anys es coneixien unes 300 imatges,
fins que a la casa de subhastes ebay, van aparèixer 4.000 negatius en
cristall que van ser trobats a Connecticut. El ICP (Centre
Internacional de Fotografia de Nova York) va negociar un preu i els
va comprar.

Els negatius de l’arxiu perdut Munkácsi revelen ara, que els
instants decisius no van ser sinó una llarga trajectòria de correcta
posada en escena, conreada amb mestratge.

Va ser el fotògraf que, el 21 de març de 1933, va fotografiar al president
d’Alemanya traspassar el govern a Adolf Hitler a Potsdam. A partir d’aquesta
imatge va saber que calia emigrar.

A Harper’s Bazaar, Carmel Snow, la mítica editora cap ho va contractar.
La seva primera foto va ser la d’una dona bella en salt de llit que corre
al costat d’un gran arbre. Amb la seva afició per les imatges animades i
dinàmiques, Munkácsi aconsegueix “recollir angles inesperats ”

Amb Kurt Safranski, un altre emigrat, Munkácsi va crear una maqueta d’un
setmanari il·lustrat que va basar en el Berliner Zeitung Illustrirte.
William Randolph Hearst va rebutjar aquesta magnífica idea, però Henry Luce la
va comprar. Va ser la inoblidable revista “Life” en les quals van treballar els
dos, aconseguint el major èxit de revista fotogràfica de la història.

En la dècada de 1940, Munkacsi era una celebritat per dret propi,
que vivia amb luxe l’èxit. Un atac de cor que va patir al 1943,
va suposar el començament d’un lent declivi.

El seu desplomi va sobrevenir amb la mateixa rapidesa que va arribar la fama. En
el moment de la seva mort vivia pràcticament en la misèria.

Avui, està considerat un geni de la fotografia de moda i el que
va avançar un model de dona, que encara perdura.

 

 

Share

Afegir comentari