Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

SCHIAPARELLI: LA RADICALITAT SHOCKING

L’art sempre va ser un punt de partida en la creació de les col•leccions de la dissenyadora Elsa Schiaparelli.
lsa Schiaparelli va néixer a Roma en 1890 en una família d’intel•lectuals del Piemont. Des de molt jove comença a conèixer als artistes del futurisme italià i el seu excèntric i inquiet caràcter, culte i encantador, li porta a viatjar per conèixer a les avantguardes. La seva primera vocació va ser  escriptora però la seva família després d’un pàl•lid èxit literari amb un llibre de poesia eròtica, la va despatxar a Londres a manera d’exili, perquè oblidés els seus vel•leïtats literàries.

Tota la seva vida va viure envoltada dels més grans creadors del seu temps i els títols de les seves col•leccions eren obres d’art i ironia: “atura´t , mira i escolta”, “Música” “Astrologia”, “Pagar i portar” van ser alguns. En cadascun la dissenyadora es superava a si mateixa no només en la creació, sinó també en la presentació- convertia les desfilades en increïbles espectacles teatrals- que no tornarien a veure’s fins a Kenzo o Galliano. La seva radicalitat basada en teixits, formes i desinhibició la van convertir en la més afalagada per les avantguardes i els mitjans.

La seva carrera creativa en l’alta costura va començar “una mica per casualitat, una mica per necessitat”, i va desembocar en una de les figures més importants dels anys trenta i de la moda de tots els temps.

Des de Nova York, amb una filla i després del fracàs del seu matrimoni, es va traslladar a París en 1924. En aquella ciutat va viure un temps de bohèmia i penúries, treballant com a traductora, administrativa i figurant en pel•lícules. Un dia, la seva amiga Gabrielle Picabia la va posar en contacte amb Marcel Duchamp i Man Ray, i aquest últim li va demanar que posés per a unes fotos. Es va introduir així en el cercle dels dadaistes, que es movia entre París i Nova York. I finalment, Blanche Hays, una altra amiga del grup, una alegre i rica divorciada, li va demanar que l’acompanyés a París.

 SCHIAPARELLI: LA RADICALIDAD SHOCKING

A la ciutat de la moda, la seva trobada amb Poiret i gràcies a l’estímul del dissenyador francès, va començar la seva meteòrica carrera. Schiap, com la cridaven afectuosament els seus amics, després de buscar en va un treball en tallers i boutiques, es va decidir a muntar el seu propi negoci. Va obrir la seva primera botiga a París, en 1927. La influència de l’art visual és evident en les seves creacions, i les seves amistats i influències dels grans artistes del cubisme i el surrealisme són els seus referents.

La seva extravagància i desimboltura creativa unida a una total falta de respecte per les convencions, més l’estranya habilitat de buscar sempre una mica més enllà, li van permetre anticipar-se als temps d’una manera brillant. Ella sempre va enxampar l’onada abans.

 SCHIAPARELLI: LA RADICALIDAD SHOCKING

Va ser pionera en multitud de coses; per exemple va ser seva la idea de desenvolupar col•leccions entorn d’un sol tema amb espectaculars desfilades de moda, així com utilitzar materials com el tweed, el teixit ” escorça d’arbre” (corfa d’arbre en relleu ) o les fibres artificials.

Van ser un èxit immediat els famosos vestits amb caputxa, els seus vestits amb dibuixos de Dalí, o un vestit blanc i negre d’estil “trompe – l’oeil”, i coses tan anticipades com els jerseis que representen l’estructura de l’esquelet humà com una placa de rajos X.

 SCHIAPARELLI: LA RADICALIDAD SHOCKING

En 1933, va obrir un altre estudi a Londres i en 1935 va traslladar el seu taller a París Plau Vendôme, on va inaugurar la roba prêt- à -porter i articles llests per a la venda i per al seu ús amb la grandària estàndard i el treball en sèrie. Llança joves talents de la talla de Hubert de Givenchy , Pierre Cardin i Philippe Venet , però en 1954 , es veu obligada a sucumbir a les modes i fa fallida. En el mateix any va publicar la seva meravellosa autobiografia: Vida Shocking (en el títol es fa ressò d’un disseny revolucionari, el to rosa fort, rar per a aquells temps) La seva vida va ser més d’artista que d’una altra cosa, però ella sempre va negar que es considerés com a tal.

Schiaparelli es va casar de negre. Aquesta dada no resulta insignificant, per contra, posa de manifest el caràcter, el geni i l’atreviment de Madame Schiaparelli.

Share

Comentaris

  1. Pilar Mandl / 7 December 2013

    Una vez mas, una maravillosa manera de contar en tan poco espacio la vida de una persona excepcional…
    Muchísimas gracias por seguir compartiendo tan basto conocimiento sobre el mundo de la moda.

    Pilar

Afegir comentari