Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Sobre esport i moda

L’esport és una font d’inspiració important per a l’estiu de 2014. Les firmes de moda, tant les de luxe com Prada o Céline per a dona, i Givenchy o Louis Vuitton per a home, com les addictes al “street style” com Marc Jacobs o Dries Van Noten, s’han deixat seduir per una de les estètiques més transformadores de la moda del segle passat.

ISSEY MIYAKE

ISSEY MIYAKE

Pel que diuen les passarel·les, tot apunta que la pròxima temporada els armaris dedicaran un espai important a les dessuadores, els impermeables, els polos, els pantalons de boxa i un llarg etcètera de peces que, lluny d’ocultar el seu origen esportiu, l’exhibeixen amb orgull. De raó no els en falta, perquè l’estiu de 2014 serà el seu moment. Encara que, últimament, els exemples no han deixat de succeir-se: des de la creació d’Y-3, suma del talent de Yamamoto i Adidas el 2003, fins a les recurrents referències de Nicolas Ghesquière en les col·leccions de la firma Balenciaga, que va declarar, en les poques ocasions en què va concedir entrevistes, que l’esport, juntament amb la ciència ficció, eren les seves grans fonts d’inspiració. A més, lluny de ser una moda passatgera, els gurús de les tendències anuncien que hi ha esport per estona. Això sí, filtrat pel gust i el criteri dels seus artífexs, els dissenyadors. Ells són els encarregats de traduir de forma atractiva per al carrer l’estil de les pistes, els estadis i les rutines esportives. Una fórmula que, com un mantra, torna successivament a filtrar-se als ateliers creatius per reinterpretar amb la sensibilitat del moment els codis de color, les línies depurades i la comoditat que la caracteritzen des de principis del segle XX.

Balenciaga

BALENCIAGA

Va ser aleshores quan es van crear moltes de les peces que avui dia descansen al guarda-roba contemporani, tan habituals al carrer i a la vida quotidiana que resulta fàcil oblidar-ne el passat esportiu. El loden i la gavardina per a la pràctica del ciclisme i l’automobilisme, la chemise Lacoste per al tennis, els pantalons mariners, la sabatilla de loneta, la samarreta de ratlles, els vestits per jugar a golf, els còmodes pijames i les granotes de punt per anar en vaixell són només alguns dels exemples que il·lustren l’estreta relació ja centenària que té l’esport amb la moda.

Sobre deporte y moda, por Charo Mora

El fet que la comoditat cobrés una importància especial en la moda del segle XX des dels seus inicis, probablement va ser determinant perquè els codis de l’esport s’anessin filtrant a les passarel·les, però el que el va fer irresistible va ser el fet que esdevingués, en les primeres dècades del segle passat, el símbol d’un estil de vida que tan sols es podien permetre les classes socials més acomodades. Milionaris, burgesos i aristòcrates que gaudien del seu lleure a l’aire lliure practicant la natació, la vela, el tennis, l’hípica o el golf, entre d’altres esports i que, amb un saludable bronzejat aconseguit en llocs de vacances com Deauville, la Costa Blava, la Riviera Italiana, Palm Beach o els ranxos de l’Oest americà, van deixar de banda la pal·lidesa com a ideal de bellesa. Per primera vegada en mil·lennis, tenir la pell daurada ja no era senyal de treballar al camp, sinó de passar els hiverns de creuer pel Carib. Gabrielle Chanel va ser una de les pioneres a lluir un rostre bronzejat, com també de la pràctica d’aquests esports, que la van inspirar per confeccionar un llenguatge de la moda nou, amb conjunts de punt per passejar per la platja, jodhpurs i camises per muntar a cavall, càrdigans i faldilles amples per a les excursions per la muntanya, que nodrien el guarda-roba de les dones més estiloses i elegants en les seves llargues i glamuroses sessions esportives.

I és que la moda es va ocupar d’emplenar els baguls d’aquesta exquisida clientela cada vegada més nombrosa i necessitada d’opcions per vestir el seu lleure. L’embrió d’un estil essencialista que incorpora nous teixits i combina línies depurades amb materials de luxe. Aspectes que caracteritzarien tant la moda del segle XX com la del segle XXI.

Sobre deporte y moda, por Charo Mora

Chanel, Patou, la gran Vionette, Schiapparelli i fins i tot Jeanne Lanvin són alguns dels noms que es posarien mans a l’obra per dissenyar, amb els codis de la moda, les peces d’aquest nou gènere, obrint seccions a les seves boutiques dedicades a l’esport. Alguns d’ells vestirien les estrelles del moment, com Gienna Collet, la primera campiona americana de golf, que el 1929 va rebre el trofeu amb un suèter de la mítica col·lecció Trompe l’Oeil d’Elsa Schiapparelli, gràcies al qual va saltar a la fama. Gienna i la també tennista Suzanne Lenglen, van ser muses i fonts d’inspiració tant de la visionària Elsa com d’alguns dels dissenyadors més importants del moment. Lenglen va acaparar la portada de diaris i revistes el 1925 vestida amb un còmode suèter i una faldilla prisada, dissenyats per Jean Patou, que li permetien una mobilitat total a la pista. Un estilós uniforme amb el qual va aconseguir la sisena victòria de Wimbledon. No cal dir que la cotilla havia desaparegut de la “bossa d’esport” d’aquelles atletes tan estiloses des de principis del segle XX, i Paul Poiret va ser un dels artífexs més actius d’aquest nou gènere (per cert, el mentor i protector d’Elsa Schiapparelli). Uns anys més tard, el 1931, la creativitat de Schiap va tornar a aixecar polèmica, amb el model de túnica i faldilla pantaló de punt de seda que va dissenyar per a la tennista espanyola Lili de Álvarez, que jugava el North London de Highbury. Després van arribar les col·leccions d’entreguerres, que integraven el barret tirolès i el loden, tan comuns a les estacions d’hivern del Tirol, en les propostes de la dissenyadora italiana. I és que l’esport portava el germen de la transformació amb una necessitat de comoditat que va equilibrar per sempre la complicada combinació d’estètica i confort, no resolta fins la dècada dels anys vint del segle XX. Portava també el germen de l’experimentació, amb la ràpida incorporació de materials com el loden, la gavardina, el cautxú o el tricot de llana en peces que, gràcies al talent dels dissenyadors, saltarien al guarda-roba esportiu per transformar la moda a la llarga. I portava, a més, el germen de la imaginació i la creativitat que encara sedueixen els dissenyadors contemporanis per realitzar les seves propostes. L’estiu de 2014 n’és un bon exemple. À suivre!

Gucci-1

GUCCI

Share

Afegir comentari