Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Tendència molt cool: el wabi sabi

El wabi sabi és una tendència oriental que porta un temps situant-se com a referent de moda. No és minimalisme, és simplicitat pura i dura: allò essencial; allò que ens fa veure i sentir l’evanescència de la vida.

Aquest estil destaca per interioritzar els matisos de la natura i del color per tal d’elevar el que és simple cap allò que és descarnadament bell i fonamental, allò que esdevé intemporal.

En uns temps en què el minimalisme havia acabat per ser una mena de bulímia decorativa, el wabi-sabi ha arribat per quedar-se.

La malenconia del paisatge és una de les qualitats implícites d’aquest estil, i consisteix en el desig de recuperar el món present, definit pel seu llenguatge o pels valors, per constituir-se en pura experiència de la realitat.

Wabi i sabi, són dos termes que units, transmeten la interacció que existeix entre la joventut i la vellesa, la bellesa i la lletjor, la vida i la desaparició. Té a veure amb les característiques físiques dels objectes i les formes sòbries i senzilles que transmeten una sensació de permanència.

L’art wabi sabi, busca que la consciència de l’espectador s’elevi cap a noves altures, i així trobar un serè equilibri entre la passió per viure i l’ineludible buit que ens envolta.

El clima, i els canvis d’estacions aporten l’interès i l’energia. Els orientals solen utilitzar el pas de les estacions, per a il·lustrar les etapes de la vida. D’aquí, que la meravellosa floració dels cirerers sigui una mena de sublim explosió efímera que cal saber apreciar en el just moment que succeeix. El canvi i pas de les estacions és un tema recurrent en el wabi sabi. No és un estil trist, sinó que accentua el goig de l’existència i recorda que cal viure el moment, perquè passa ràpidament. Tota estació té la seva bellesa.

Amb aquesta idea, en un paisatge de roques al llarg del pendent d’un terreny de la Vall de Guadalupe a Mèxic, s’ha creat un hotel que recull aquesta idea d’estil essencial. Vint habitacions d’hotel, dissenyades pel San Diego Gracia Estudio. Situat dins d’un paisatge de vinyes, cada eco-loft té finestres panoràmiques amb vistes a la bonica vall. Col·locades sobre puntals d’acer de 20 metres quadrats, semblen flotar sobre el sòl rocós, sense interferir gens ni mica amb l’entorn.

Els cubs habitacionals estan fets d’acer corten, amb una superfície estudiada perquè el pas del temps actuï sobre la superfície envellint, de manera que arribi a integrar-se amb els tons agrestes del terreny circumdant.

Cada unitat està estratègicament orientada perquè les vistes no trobin obstacles cap a la vall. Les cabanes són íntimes i els hostes en tancar la porta d’entrada senten l’aïllament i la comunió amb la natura. Cada ranxo té un pati personal i llar de foc que es converteixen en sales exteriors i còmodes.

El complex de 99 hectàrees es completa amb un celler proper i piscina. Immers en el paisatge rocós, serveix d’exemple i tendència de la cultura visual dels nostres dies en treballar amb estètiques senzilles i integrades en l’espai. Un lloc que s’edifica com una aposta d’estratègies de resistència davant els avenços del temps i la història.

Aquesta presència de l’obsolet i el nostàlgic amb el futur ecològic, s’ha convertit en un gènere en si mateix.

Share

Comentaris

  1. india / 11 April 2012

    La influencia de dos chiquitajus en la casa, repercute en que más que wabi sabi, se reconozca el término wasabi porque lo mencionan en algún dibujo animado gastando una broma a alguien, o bien por ver programas de cocina, que gustan a todos y se descansa de personajes animados… Además de resultar prácticamente imposible seguir tendencias minimalistas o wabi sabi en la decoración de esta casa que nos abriga, siempre hay un exceso de elementos del tipo muñecos, pelotas, juegos, cochecitos, lapiceros de colores… que rompen totalmente con el dogma de menos es más jejejeje Sólo lo imprescindible en decoración infantil… es más parecido al rococó que a simplicidad oriental. Así que, mientras crecen, me conformaré con la calma y el espacio que se respira de leerla y admirar las fotografías elegidas para ilustrar aquello que nos cuenta existe… pese que a que ahora mismo, parezca una ilusión óptica para mí :)
    Saludos, Sra. Garrido!

Afegir comentari