GARRY WINOGRAND: Las mujeres son hermosasGARRY WINOGRAND: Women are beautifulGARRY WINOGRAND: Les dones són precioses
Durante los años sesenta, se da un cambio de actitud entre las mujeres, basado en un profundo ejercicio de libertad interior y exterior. El objetivo fotográfico de Garry Winogrand recoge como nadie esta transformación social y, durante toda una década, construye un documento único, inédito que inmortaliza para la historia de la fotografía este enérgico cambio. El llamado “príncipe de las calles” se ganó el título, gracias a su recorrido exhaustivo para recoger las actitudes de las mujeres en su vida diaria. Las actitudes de esas mujeres devinieron formas.
Garry Winogrand no sigue la corrección de la composición. El fotógrafo desobedece una y otra vez las enseñanzas básicas acerca de la pretendida “apariencia formal de una obra de arte” y se convierte en el maestro del momento. Por tantas razones, Winogrand se considera un heredero prójimo del impacto estético de Robert Frank. Esta premeditada pérdida del equilibrio la fundamenta Robert Frank en sus célebres palabras: “cuan pequeña puede parece cualquier cosa en una fotografía y aún así ser lo más importante”. Este metafórico marco no es más que una experiencia desordenada de la propia realidad. En síntesis, Winogrand capta con su cámara todos los detalles que forman y dan sentido natural a la representación. La ciudad es el escenario preferido de Winogrand. En ella, con sus edificios, sus aceras, semáforos y gentes, se testan los límites de la escala humana.
During the sixties there was a change in attitudes among women based on a thorough exercise of freedom from the inside and out. The photographic lens of Garry Winogrand caught this social transformation and, for a decade, he built a unique, unpublished document that immortalized this energetic change. The so-called «Prince of the Streets» won the title thanks to his exhaustive journey capturing the attitudes of women in their daily lives. The attitudes of these women took form.
Garry Winogrand doesn’t follow the norms of composition. The photographer again and again defies the basic teachings of the alleged «formal appearance of a work of art» and becomes the master of the moment. There are many reasons why Winogrand is considered an heir of Robert Frank’s aesthetic impact. This deliberate loss of the balance is what Robert Frank talked about in his famous words: «something can seem so small in a photograph but still be the most important thing«. This metaphorical framework is nothing more than a chaotic experience of reality itself. In short, Winogrand captures all the details that are natural and give meaning to the representation. The city is the preferred scenario of Winogrand. In it, with its buildings, sidewalks, traffic lights and people, the limits of human scale are tested
Durant els anys seixanta, es produeix un canvi d’actitud entre les dones, basat en un profund exercici de llibertat interior i exterior. L’objectiu fotogràfic de Garry Winogrand recull com ningú aquesta transformació social i, durant tota una dècada, construeix un document únic i inèdit que immortalitza per a la història de la fotografia aquest energètic canvi. L’anomenat “príncep dels carrers” es va guanyar el títol gràcies al seu recorregut exhaustiu per recollir les actituds de les dones durant la seva vida diària. Les actituds de les dones van esdevenir formes.
Garry Winogrand no segueix la correcció de la composició. El fotògraf desobeeix una vegada i una altra les ensenyances bàsiques de l’”aparença formal d’una obra d’art” i es converteix en un mestre del moment. Per tantes raons, Winogrand es considera un hereu pròxim de l’impacte estètic de Robert Frank. Aquesta pèrdua premeditada de l’equilibri la fonamenta Robert Frank amb les seves cèlebres paraules: “com de petita pot parèixer qualsevol cosa a una fotografia i, tot i així, que sigui el més important”. Aquest marc metafòric no és més que una experiència desordenada de la pròpia realitat. Sintetitzant, Winogrand capta amb la seva càmera tots els detalls que formen i donen sentit natural a la representació. La ciutat és l’escenari preferit de Winogrand. Allí, amb els seus edificis, les seves voreres, semàfors i persones, es testen els límits de l’escala humana.
