Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

HELMUT NEWTON, el voyeur elegant

L’ull elegant, el dandi de la fotografia Helmut Newton es va estavellar amb el seu cotxe en sortir de l’hotel Chateau Marmont de Los Angeles al gener de 2004; una mort digna de Newton. Cotxe descapotable, hotel, palmeres i un cor esgotat, que ja li havia jugat males passades, li va precipitar al volant del seu cotxe contra una paret.

L’obra absolutament impecable i poderosa transita al costat de la seva vida personal i ambdues són reflex d’un segle. Nascut a Berlín, de pare jueu alemany, propietari d’una fàbrica de botons i mare nord-americana, es va interessar per la fotografia des dels 12 anys, quan va comprar la seva primera càmera. Va ser alumne i assistent de la cèlebre fotògrafa de moda Yva.

L’ascensió del nazisme va portar al seu pare a ser internat en un camp de concentració, cosa que va obligar la família a sortir d’Alemanya. A Trieste es va embarcar en el “Conte Rosso” (juntament amb prop de 200 altres que escapen dels nazis) amb la intenció de viatjar a Xina.
Els béns familiars s’esfumen, i mai tornarà a veure el seu pare. En la seva fugida, Singapur, el sexe, Austràlia, l’exèrcit … Fins arribar a June, àlies Alice Springs, l’actriu que va aparèixer el 1946 i amb la qual estaria casat més de mig segle. “Totes les altres noies, en realitat, eren per al llit. Amb ella hi havia altres dimensions “, explicava.

De seguida troba un lloc en les revistes importants, creix la seva fama i es diu de la seva mirada que és una mica escandalosa, però chic, freda, però estimulant, un punt sofisticada, però propera.

Disparava poc, però la posada en escena era perfecta, recorria a tot el que possiblement eren les seves fantasies, dones perfectes en un món de submissió… consentit. Hotels, carrers foscos, certes composicions que s’han arribat denominar “porno chic”. Un catàleg de sexualitat elegant, per a persones que estan gaudint més de l’objecte mirat que del posseït.

En el món Newton tot era en gran, així quan publica Summe, fa una obra d’art exclusiva per col•leccionistes. El llibre de fotografies més gran mai editat: gairebé quatre-centes fotografies, un festí de walkirias, famosos, actrius i tot l’imaginari del fotògraf. Un festí de retrats i cossos, d’erotisme i moda… “Va ser una cosa biogràfica, suprem era ell”, diu el seu editor.

Les crítiques de certes feministes acusant-lo de misogin han estat constants, però també moltes d’elles reconeixen el paper alliberador de Newton en el rol femení. Newton tenia ironia i sentit de l’humor i, en ocasions, s’ha presentat a un home emmanillat i submís donant-li a la model el poder. La dona a les fotografies de Newton no es veu feble, perquè on hi ha bellesa sovint hi ha perill i on hi ha poder hi ha seducció. La bellesa, el perill, el poder i la seducció són la matèria de les imatges de Newton i totes aquestes coses juntes poden resultar massa inquietants.

Les seves dones posaven els seus talons sobre del cos del cavaller, en actitud amenaçant. I malgrat la seva obstinació a semblar pornogràfic, el que Newton realment capturar va ser una època, un temps de dones amb el mateix cap per conduir els negocis que els seus cossos. I tan interessants en vertical com en horitzontal.

Durant els últims quaranta anys, Helmut Newton (1920-2004) va ser considerat com un dels millors en obtenir les imatges més influents i visionàries. Es va especialitzar en moda, nus femenins i retrats. El seu treball va ser publicat en revistes com Elle, Vogue, Vanity Fair, Paris Match, Der Spiegel i Stern. Ha tingut més de 100 exposicions de la seva obra des de 1975 i un museu, dedicat a la seva obra, va obrir les seves portes a Berlín (2004).

L’escriptor de culte J.G. Ballard, va dir que Newton era “el més gran artista visual del segle” i sense dubte va ser un dels que millor va retratar a les dones al final del mil•lenni. De vegades fantasies com les de Newton, molesten perquè les reconeixem com a pròpies.
Les seves fotos eren sovint molt divertides. Si es pogués pagar el preu de l’entrada al seu món psíquic… que significava saber les diferències entre fred i calent, amo i criat o esplendor i misèria.

Two pairs of legs

Charlotte

A Scene from Pina Bausch's Ballet, 1983

Helmut Newton photographed by his wife

Share

Comentaris

  1. india / 13 February 2012

    Una se dice que hay que mirar las imágenes y ponerse en el momento en que se hicieron… y sin embargo, a veces te sorprende aún más precisamente hacerlo, porque es como si fuera al revés, como si el autor se pudiera en los momentos posteriores en que serán vistas…
    En cierto modo, creo que ya Newton tuvo el detalle de regalarnos parte de esa entrada a su psique, aunque sea al hall nada más… profundizar en las siguientes estancias, como debe ser, se queda en un lujo para sus elegidos, sí?
    El placer de leer sus reseñas debe ser casi pornochic también, Sra.Garrido.
    Saludos!

  2. Pilar Mandl / 2 March 2012

    ¡Bien descrito! En el museo estuve hace unos meses, no dejan hacer fotos ni con el móvil… Me gusta la selección de imágenes.

Afegir comentari