Fondo Santa Eulalia

Moda tendencias y estilo en Barcelona – Blog Santa Eulalia

Nancy Cunard: icona d’estil i radical

Era París en els anys 20 i 30, en l’època del jazz. Els bells i maleïts es deixaven veure pels cafès. Anys entre dues guerres mundials, en els que tots es divertien fins que va arribar el feixisme i va fer parar.

Nancy Cunard

Una figura alta i prima amb un vestit de tall baix, una cigarreta a la mà i una beguda forta a l’altra aconsegueix que un grup d’homes semblin hipnotitzats. Ella és la Nancy Cunard, la dona que possiblement millor ús ha fet de les polseres com a element d’estil. Sovint duia braçalets vintage de marfil africà en els seus prims braços; des del canell fins el colze. Aquestes polseres es van convertir en la seva marca registrada, molt abans de la invenció de l’estil ètnic.

Nancy Cunard

Nancy fou escriptora, hereva dels naviliers Cunard i activista política. Va néixer en el si de la classe alta britànica, però va rebutjar enèrgicament els valors de la seva família, dedicant gran part de la seva vida a lluitar contra el racisme i el feixisme. Cunard no era només la pobre nena rica que era estimada per ser la musa, patrocinadora i amant de molts dels escriptora i artistes d’aquests anys –incloent a Aldous Huxley, Ezra Pound, Louis Aragon, Samuel Beckett, Wyndham Lewis, Constantin Brancusi i Oskar Kokoschka–, sinó que a més era una bona poeta amb diversos llibres i una activista feroç contra els prejudicis i la injustícia. Tenia estil en més d’un sentit, no simplement vestint sinó que s’adornava amb un cap ple de bones idees.

Era alta, prima i rossa, amb cames llargues, pell blanca i ulls blau-verd mar, grans i translúcids. No era exactament una bellesa, però va saber dramatitzar el seu aspecte amb aparença afectada per crear el seu propi gran estil bohemi.

Nancy Cunard

La fotografia d’un breu matrimoni de conveniència als 20 anys ens revela a una jove de cara dolça i rodona, amb metxes arrissades i vestits fins els turmells. Al traslladar-se de Londres a París el 1920, la ciutat ideal per ser escriptora, va començar el que ella sempre va considerar la vida real com a dona independent. Cunard es va tallar el cabell tipus flapper, va deixar els seus rínxols enganxats a les galtes, i va remarcar els seus ulls pàl•lids amb kohl negre, també va pintar la seva petita boca de color vermell fosc i es va vestir amb faldilles curtes.

Nancy Cunard

Llavors fumava sense parar en un llarg broquet i va començar a interessar-se de manera exhaustiva per tot tipus d’art i amb més passió per la cultura africana. I si afegim que va viure amb un músic negre de jazz anomenat Henry Crowder, ens fem una idea aproximada de la impressió que causava inclús en un París ple d’americanes excèntriques.

Nancy Cunard

L’escriptora novaiorquesa Janet Flanner, escriptora del New Yorker i que estava mig enamorada de Cunard, es va trobar amb Crowder al carrer un dia i li va preguntar per què estava sempre tan magolat. “Només és feina dura amb una companya que no es treu les polseres, senyoreta Janet”, va respondre ell amb calma.

Un altre dels grans escriptors, Aldous Huxley, obsessionat amb ella va donar a l’heroïna de la seva novel•la el nom de Cunard. També va ser la dona que es va involucrar sense por a la lluita antiracista americana i que va aconseguir milers de dòlars per a ambulàncies i propaganda per als republicans espanyols.

Nancy Cunard

Original i sorprenent, va trencar amb la seva família i la seva fortuna. Man Ray la va fotografiar, Curtis Moffat la va retratar junt amb el seu amant Louis Aragon, un dels pares del surrealisme. Va inspirar a Brancusi i Kokoschka. I en el seu editorial va publicar a Samuel Beckett, Laura Riding i Ezra Pound. Poques dones han il•luminat les ments més privilegiades del gran segle.

Després de la Segona Guerra Mundial, que va passar a Londres, va tornar a França, on va viure la resta de la seva vida. Va seguir escrivint dedicada a la campanya de les causes en les que creia. La seva vellesa va ser dura, abandonada per tots aquells a qui va patrocinar. Però inclús quan estava malalta i anciana va aconseguir mantenir el seu port d’elegància. Un conegut d’aquells anys va escriure: “una noia em va dir una ocasió: en aquella habitació, al fons, està la dona més maca que he vist. I quan m’hi vaig acostar, em vaig adonar que era la Nancy Cunard”.

Nancy Cunard

Va navegar per molts mars amb la mateixa elegància que els vaixells dels seu cognom, va ser elegant, solidària, trista, solitària i final: “tot el que em va quedar a la vida és aquesta sensació de furiosa indignació”.

Nancy va ser una de les dones que deixen marca. Perquè sabia que per descobrir els oceans s’ha de tenir el coratge de perdre de vista la costa.

Nancy Cunard

Share

Comentaris

  1. Carmensa / 13 March 2014

    Estoy vuelta loca con ella, Besinchis

  2. Pilar Mandl / 13 March 2014

    Qué mujer más interesante! Muchas gracias por cubrir un hueco tan grande de mi incultura. Siempre salgo de este blog un poquito más culta.

    Gracias

  3. Johannes Bols / 10 February 2016

    “Another of the great writers, Aldous Huxley, who was obsessed with her, gave the heroin…”

    Brilliant piece on Nancy. The word needs to be heroine.

Afegir comentari